Resultats de la cerca

Fou pastor protestant a Lützelflüh 1832-54 La seva obra reflecteix un propòsit didàctic, bé que algunes novelles assoleixen un nivell èpic, com Die Armennoth ‘La misèria dels pobres’, 1840, Uli der Knecht ‘Uli el serf’, 1841, etc

Polemista i satíric, els seus escrits són al servei de la ideologia política Escriví poesies religioses, líriques i patriòtiques es destaca el seu poema èpic Lahuta e nalcis ‘El llaüt de la muntanya’, 1905-07 Es destacà també com a traductor

Estudià a Oxford i a París Fou arxidiaca d’Aberdeen des del 1357 És autor d’un llarg poema èpic, The Bruce ~1375, molt acurat en les dades històriques, on canta els fets dels herois escocesos Robert Bruce i James Douglas

Entre les seves obres històriques sobresurt la Crònica do muito alto D João III 1613 com a poeta, és autor de Primeiro cerco de Diu 1589, poema èpic concebut dins la tradició del gènere marcada per l’obra de Camões

Autor de Les Argonàutiques argonauta , refosa de l’obra d’Apolloni de Rodes, bé que sota un model virgilià i amb versificació ovidiana Considerat el major epígon del Virgili èpic, influí en Estaci, Sili Itàlic, Nemesià, Claudià i en d’altres

Cursà estudis d’art i arquitectura a la Universitat de Sydney, que compaginà amb la pintura i la publicació d’articles de crítica Després de completar la formació a Itàlia, s’establí a Londres, on es convertí en una figura destacada de la contracultura dels anys seixanta Continuà exercint la crítica d’art a Nova York, on els seus articles alternativament d’adhesió incondicional o despietats sobre l’obra d’artistes del moment el situaren al centre de polèmiques Assolí un gran renom amb la sèrie de televisió The Shock of the New , sobre l’evolució de les arts plàstiques des del final del segle…

Un llarg sojorn a Portugal l’impregnà d’arcadisme Arcàdia imità les èglogues virgilianes i fou el primer poeta neoclàssic del Brasil Publicà Obras 1768 i Vila Rica 1813, poema èpic on cantà l’heroisme dels bandeirantes Empresonat per activitats polítiques, se suïcidà

Creador de l’anomenada escola de Bagdad síntesi de l’art xinès, paleocristià i persa, conjuminà magistralment el realisme amb el simbolisme Són famoses les 96 illustracions dels māqāmāt d’al-Ḥarīrī 1237 i les 99 del poema èpic Sāhnāmeh de Firdawsī

Jugà a l’EPIC de Terrassa i a la Societat Cultural Recreativa el Ciervo de Sabadell Fou subcampió d’Espanya juvenil de dobles mixtos 1982 Més endavant fou campió de Catalunya de dobles mixtos 1988, subcampió 1989 i tercer 1983, 1985, sempre en categoria absoluta

Format en el Romanticisme, conreà la lírica Cânticos fúnebres , 1864, la novella Amância , 1844 i el teatre Olgiato , 1841 El seu poema èpic contra el colonialisme portuguès A confederaçaõ dos Tamoios 1856, centrat en un episodi històric del s XVI, provocà una agra polèmica