Resultats de la cerca

Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui

En disposà la construcció, el 1480, el consell general de València, que confirmà, així, acords previs Fou construïda pel gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoidals, té una façana emmerletada que limita amb una torre també emmerletada, a l’altra banda de la qual hi ha adossat l’edifici del Consolat de Mar, iniciat pel mateix Comte el 1498 La decoració escultòrica, extraordinàriament rica, conté, a part peces de caire religiós, detalls d’un gran erotisme L’any 1996 fou declarada…

Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la…

Influït primer per Rossellino i Benedetto da Maiano, es decantà després cap a l’obra de Sansovino Aquesta influència és palesa en l’important sepulcre del virrei de Sicília i de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens Aquesta obra, encomanada el 1524, fou obrada a Nàpols i installada el 1531 al convent franciscà de Bellpuig el 1842 fou traslladada a l’església parroquial, i constitueix la principal obra escultòrica del Renaixement italià a Catalunya L’autor seguí, també, influències manieristes — Montorsoli, Ammanati — i es diu que sobretot de Bartolomé Ordóñez, actiu a…

La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam…

Aquesta església és la parròquia del poble de Fenolhet conegut ara com la Vilassa, als peus del castell del mateix nom L’edifici actual fou beneït el 1904, però és el successor d’un altre de molt més antic, que es trobava un centenar de metres més al S, contigu al cementiri parroquial El primer esment de l’església es troba en la butlla que el papa Sergi IV va atorgar l’any 1011 al monestir de Sant Pèire de Fenolhet, acabat de fundar Era una de les esglésies que formaven part de la seva dotació inicial L’església conserva tres capitells amb decoració escultòrica que s’atribueixen…

Deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona Autor d’escultures monumentals, com, entre d’altres, Catalunya 1887, al monument a Colom de Barcelona, Lluís Vives 1895, a la Biblioteca Nacional de Madrid Collaborà en la decoració escultòrica 1887 de l’arc de triomf, de la façana de la catedral i del Palau de Justícia de Barcelona En 1896-98 treballà a la Dominicana, on féu el mausoleu de Colom a la catedral de Santo Domingo en collaboració amb l’arquitecte Ferran Romeu i diverses obres, entre les quals l’estàtua eqüestre d’Ulysse Heureaux Fou professor d’escultura als Estudis Universitaris…

Estudià a la facultat de belles arts de Bilbao En el seu treball utilitza la fusta i el ferro com a elements bàsics i la pintura aplicada sobre l’estructura escultòrica, la qual cosa confereix a l’obra un aspecte molt característic que s’allunya de l’estètica industrial Artista clau en la renovació de l’escultura basca dels anys vuitanta Ha presentat exposicions a la galeria Joan Prats de Barcelona i a la galeria Soledad Lorenzo de Madrid L’any 2002 aportà una peça en l’exposició collectiva Conceptes d’espai 2002 a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 2004 exposà una sèrie de…

Estudià escultura a Llotja, i després a París, a l’École Impériale i a l’École de Beaux-Arts Pensionat a Madrid 1859, es decantà per la pintura Professor a l’escola de belles arts de Cadis 1864-66, el 1866 fou nomenat professor de l’Escuela Superior de Pintura de Madrid El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries , que el govern lliurà a l’església de Tetuan La pintura religiosa, d’un Romanticisme evolucionat, ocupà una gran part de la seva producciò També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important per la penetració…

Fou un dels principals continuadors del llenguatge arquitectònic de Brunelleschi Entre les seves obres cal esmentar l’església de Prato Madonna delle Carceri, 1485-92, primer exemple renaixentista de planta central on també són paleses fórmules d’Alberti la Villa Mèdici de Poggio a Caiano 1480-85, on aixecà un pòrtic, preludi de Palladio la sagristia de l’església del Santo Spirito a Florència 1489-92 i el Palazzo Gondi a Florència 1490-94, darrer exponent de la tradició brunelleschiana A Roma projectà el claustre de San Pietro in Vincoli i l’església de Santa Maria dell’Anima i fou nomenat…