Resultats de la cerca

Formen colònies amb un esquelet axial flexible i esteses en forma de ventall amb els pòlips molt petits A la Mediterrània són corrents la gorgònia groga Eunicella o Gorgonia cavolini , la gorgònia blanca Eunicella o Gorgonia verrucosa i la gorgònia violàcia Muricea o Paramuricea chamaleon

Situació Fotografia de la tomba localitzada amb motiu d’unes obres, a l’interior de la qual hi havia encara l’esquelet J Galobart Es localitza a la ribera esquerra de la riera de Rajadell, aigües avall del poble, dins la finca anomenada Forn de Santa Llúcia Lloc on hi havia hagut un convent d’aquella advocació i, posteriorment, un forn de vidre Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí que per arribar a Santa Llúcia de Rajadell Necròpoli Aquesta estació mortuòria medieval fou localitzada, amb motiu d’unes obres, a poc més d’un metre de fondària…

Típicament mediterrani, hom el troba en llocs poc illuminats, entre els 15 i els 200 metres de profunditat A Catalunya fou abundant al cap de Creus, Cadaqués, Begur, Palamós i també a les Balears Actualment han desparegut de molts llocs accesibles El seu esquelet dur és molt apreciat en joieria

L’esponja invasora Paraleucilla magna fins ara només s’ha localitzat a la riba occidental de la Mediterrània, on la seva distribució encara s’està estudiant María Jesús Uriz La fauna d’esponges del litoral català ha sofert alguns canvis les darreres dècades Un dels més destacats és la presència de l’espècie calcària de caràcter invasor Paraleucilla magna , de la família dels amforíscids Amphoriscidae, que possiblement fou introduïda a través de cultius industrials i que està proliferant als primers 15 m de fondària, principalment a prop dels ports, però també per tot el litoral de la mar…

Presenten cinc solcs ambulacrals i tenen simetria pentaradiada L’esquelet és format per plaquetes calcàries fragmentàries i disseminades Els sexes són generalment separats, i hi ha una única gònada localitzada a l’interradi dorsal Algunes espècies són hermafrodites, però no presenten autofecundació Tots els gèneres són bentònics, excepte Pelagothuria , que és pelàgic

Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal

Les espícules formades a l’interior de la mesoglea poden ésser meglascleres , que són les més grosses i constitueixen l’armadura fonamental de l’esquelet, i microscleres , que són més petites i omplen els espais buits fent una tasca de farciment Espícules silíciques megascleres 1, estil 2, 3 i 5, oxes 4, amfidiscs © fototecacat

En l’home és articulat amb l’escafoide, el calcani i, mitjançant la politja astragalina, amb els mallèols de la tíbia i del peroné És l’únic os del tars que té contacte amb l’esquelet de la cama, la qual cosa fa que es lesioni sovint, per contracop, en els traumatismes del peu

Poden ésser estriats que són de contracció voluntària o llisos Els estriats recobreixen l’esquelet els llisos es troben en els vasos, en el tub digestiu, en les vies respiratòries, en l’aparell urinari, etc Les contraccions de la musculatura estriada, i en alguns músculs llisos, són determinades per impulsos nerviosos transmesos a través de la placa motora

Antic oppidum celta de l’edat del ferro, el 1953 hi fou descoberta una sepultura del començament del segle V aC que contenia un esquelet femení amb una diadema d’or d’uns 480 g, així com un gran crater de bronze esculpit d’1,64 m d’alçada i d’uns 200 kg de pes