Resultats de la cerca

Hi ha indicadors de totes les escales, des de macroscòpiques fins a microscòpiques, cas que fa necessari l’ús del microscopi petrogràfic per al seu reconeixement Entre els indicadors més utilitzats cal destacar les estries amb graons mineralitzats en les falles fràgils, i les foliacions obliqües i cristalls asimètrics en les zones de cisallament dúctil

El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica prebètica, és fallat al N i al S per les falles de Bolulla i Guadalest, amb extrusió del Triàsic guixós Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals Culmina al Morro Blau 1 126 m i al tossal dels Parats 1 218 m

S'estén des del sud del cap Corrientes fins a la costa de Guatemala Assoleix la profunditat màxima al sud del golf de Tehuantepec 6 662 m El gran desnivell uns 9 000 m existent entre la fossa i la serralada costanera de Sierra Madre del Sur es produeix a través d’una sèrie de falles, paralleles a la mateixa direcció NW-SE, que actualment encara presenten una gran inestabilitat

Es tracta d’una sèrie de depressions tectòniques, limitades tot al llarg per grups de falles més o menys paralleles, i separades per llindars i relleus tabulars Comprèn la regió del llac de Tiberíades, la vall del Jordà, la mar Morta, el golf d’'Aqaba, el sector de la mar Roja, l’altiplà etiòpic i la zona dels grans llacs de l’Àfrica Oriental Les fractures principals són degudes a l’orogènesi terciària

Feu els estudis elementals i es dedicà a la confecció de palmes i palmons Escriví diversos miracles de sant Vicent, com ara Milacres del loco i del baldat 1857, La cega, mut, perlàtic i baldat 1878, El mut de Normandia 1888 i La mort de sant Vicent , «milacre en música», i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i de les festes de sant Vicent

La depressió de la Seu d’Urgell és la fossa neògena més occidental dels Pirineus orientals És una petita i complexa semifossa d’orientació E-W que se situa a l’extrem N de l’extens sistema de fractures que es desenvolupa al N de la serra de Cadí A diferència de les fosses de la Cerdanya i el Conflent, el caràcter asimètric de la conca entre els marges S i N és molt menys marcat, encara que al S, les falles E-W que l’estructuren mostren un desenvolupament més gran Estructura i sedimentació de la fossa de la Seu d’Urgell La fossa de la Seu d’Urgell, al N del Cadí, és limitada al S…

El Girona n'ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llenques argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges les del barranc de l’Infern, que la separa de la serra d’Ebo, obert entre la vall d’Ebo i la de Laguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la vall de Gallinera

Al sector català del marge ibèric hi ha un conjunt de conques neògenes separades per llindars estructurals que corresponen a fosses i «horste», respectivament fosses del Vallès-Penedès, el Camp de Tarragona, el pla de Barcelona, el Baix Llobregat «horste» de Garraf-Montnegre i el Gaià, separats per falles normals d’orientació aproximadament, NE-SW Les falles principals són les que limiten les fosses per la vora NW ja existien anteriorment, i havien actuat com a falles direccionals inverses durant la compressió paleògena i van actuar com a falles normals durant el Neogen, amb un moviment,…

Una milonita ha experimentat un procés de reducció de mida de gra respecte de la roca original o protòlit, procés que ha tingut lloc per recristallització dinàmica, i no pas per fracturació La deformació interna en les milonites ha estat acomodada fonamentalment per mecanismes de plasticitat cristallina, lligats al moviment de dislocacions dins dels cristalls Tot i que les milonites són de gra fi, poden contenir cristalls aïllats de dimensions majors, anomenats porfiroclasts porfiroclast Comunament, les milonites es troben en bandes planars corresponents a zones de cisalla o falles…

Tot i que Gabarró havia escrit des de jove, es donà a conèixer de manera tardana amb la publicació del seu primer llibre Tot és caduc 1992 a quaranta-vuit anys Des d’aleshores la seva obra sortí amb certa regularitat Una llum a la finestra 1994, País trencadís 1998, El jardí 2001, El somni de la raó 2004 i El temps de la terra 2007 Els seus poemes són despullats i directes, i tenen com a objectiu essencial la denúncia irònica de les constants falles de la condició humana