Resultats de la cerca

Deixeble de Mateu Ferrer Fou primer fagot del Teatre del Liceu 1852 i professor d’aquest instrument al conservatori d’aquesta entitat 1854 Compongué música d’església dues misses per a gran orquestra, un Magnificat, un Miserere , dues sarsueles, una fantasia, etc És autor també d’un llibre de Teoría y práctica del solfeo

Inicià l’activitat artística els anys cinquanta, dins de les més avançades tendències de l' action-painting nord-americana, però no trigà a allunyar-se d’aquesta mena d’informalisme, i portà la seva obra vers una fantasia màgica La seva pintura sembla que no interessà gaire, i ara és en procés de redescobriment

Fou músic, pianista, i es donà a conèixer com a narrador a través d’uns relats amb gran dosi d’humor i de fantasia, gairebé surrealista De la seva obra es destaquen Libro sin tapas 1929, La envenenada 1931, Nadie encendia las lámparas 1946, La casa inundada 1968, Tierras de la memoria 1965, etc

En les seves novelles Un rêve québécois 1972, Don Quichotte de la démanche 1975 i Les grands-pères 1978, entre d’altres, presenta sempre la contraposició de dos móns íntimament units els personatges quebequesos, purs, però tarats físicament o psicològicament, s’evadeixen de l’existència, descrita de forma quasi naturalista, a través de la fantasia eròtica

Arribà a París el 1930 i es féu amic del grup dels surrealistes, a les exposicions dels quals participà fins el 1949 Les seves imatges són un sincretisme de realitat i de fantasia somnis i paisatges florits habitats per homes devorats per flors de poders màgics Enamorats o missatgers del nombre 1947 i L’experiència desgraciada 1951

Collaborà en diaris de tendència liberal, com “The Examiner”, instat per Shelley a Itàlia formà part de la revista “The Liberal” Poeta de gust popular, escriví The Story of Rimini 1816, poema narratiu situat en la tradició preromàntica anglesa del s XVIII, i assaigs, com Imagination and Fancy ‘Imaginació i fantasia’, 1844 i The Town ‘La ciutat’, 1848

En una primera fase descriví amb lirisme i fantasia el món oriental dels seus viatges Vallfart och Vandringsar ‘Romiatge i vagareigs’, 1888 i Hans Alienus 1892 En una segona, conreà una prosa impressionista 1897-98 Nya Dikter ‘Nous poemes’, 1915 és el cim més alt del seu bellíssim lirisme El 1916 li fou concedit el premi Nobel de literatura

Professor i psicòleg, pertany a la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia En narrativa juvenil ha publicat QRZ Rat Penat amb Amadeu Montoto, 1994, Coses que passen 1995, Cicle Bis 1996 i Generació Z 1999 en novella, Cataconya la vida ridiculista d’accés a la independència 1996 i L’última vida una història de bojos 2000

Estudià dret i féu de periodista A partir d' Il deserto dei Tartari 1940 i sobretot I sette messaggeri 1942 es destacà com a narrador de fantasia desbordada i d’humor caricaturesc, a mig camí del surrealisme i la literatura de l’absurd Entre els principals reculls cal esmentar Paura alla Scala 1948, Un caso clinico 1953 i Il crollo della Baliverna 1954

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada