Resultats de la cerca

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir La seva…

Començà a jugar al GEiEG el 1993 i el 1997 s’incorporà a l’INEFC de Barcelona, on jugà fins el 2005, i fou campió de la Copa la darrera temporada La seva posició era la de centre o ala Fou internacional deu cops amb la selecció espanyola, amb la qual jugà la Copa del Món de Barcelona del 2002 També fou habitual en la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de federacions

Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850 Deixà inèdits poemes en castellà i català, i publicà S’ermità pelegrí o camins de sa providència 1850, de 201 estrofes

Fundat al desembre del 1969, començà entrenant-se a la piscina Sant Jordi Al juliol del 1971 s’inaugurà la piscina municipal de Sant Feliu on, al novembre del mateix any, disputà el primer partit oficial de waterpolo A partir del 1972 començà a participar en els Campionats d’hivern de natació i en partits de la Copa Catalana de waterpolo Durant part dels anys setanta fou una secció esportiva de l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat i al febrer del 1985 acollí el Campionat d’Espanya de natació sincronitzada Els nedadors participen en el Campionat d’Espanya i de Catalunya en totes les categories…

Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians segles II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…

Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…