Resultats de la cerca
Es mostren 3135 resultats
Herder comença a publicar Idees sobre la filosofia de la història de la humanitat
Herder comença a publicar Idees sobre la filosofia de la història de la humanitat
Francesc Fabra i Soldevila publica La Filosofía de la legislación natural fundada en la antropología
Francesc Fabra i Soldevila, metge i filòsof, publica La Filosofía de la legislación natural fundada en la antropología
Autoritzats cursos sobre llengua i cultura del país a la facultat de Filosofia i Lletres de València
Són autoritzats uns cursos sobre llengua i cultura del país a la facultat de Filosofia i Lletres de València per a l’any acadèmic 1954-55
Institucionalització de les disputes entre tomistes i antitomistes a la Universitat de València arran de la creació de dues càtedres de Filosofia
Amb la creació de dues càtedres de Filosofia s’institucionalitzen les disputes entre tomistes i antitomistes a la Universitat de València
Joaquim Carreras i Artau
Literatura catalana
Historiador de la filosofia.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, es doctorà el 1922 a Madrid amb Ensayo sobre el voluntarismo de Duns Scot 1923 Fou professor d’ensenyament secundari, catedràtic de l’Institut Balmes de Barcelona a partir del 1926 i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona 1951-64 Collaborà a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i fou membre de l’IEC, de l’ABLB i d’altres entitats científiques S’especialitzà en història de la filosofia medieval i esdevingué una autoritat internacional en el camp dels estudis…
Eduard Nicol
Filosofia
Filòsof i historiador de la filosofia.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Húnter, Joaquim Xirau, Tomàs Carreras i Artau i JMFont i Puig a Madrid ho fou d’Ortega y Gasset, Zubiri, García Morente i Julián Besteiro S'inicià, el 1933, en la docència com a catedràtic de l’Institut Salmerón, on exercí també com a director Fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 i secretari de la Fundació Bernat Metge 1938-39 Exiliat, s’establí a Mèxic, on des de 1940 fou professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Fou un dels fundadors de la revista “Filosofía y…
Josep Daurella i de Rull
Filosofia
Professor de filosofia.
Catedràtic de metafísica a la Universitat de Valladolid i de lògica fonamental a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector 1924 Fou senador 1923 i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres 1902 En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica Instituciones de metafísica 1891, La filosofía del Dante Alighieri 1896, Apuntes de lógica fundamental 1904
Abdó Llabor
Educació
Professor de filosofia.
Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles, com Le journalisme et les journaux , Que faire de la France i una Mémoire sur l’instruction publique Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés
Tomàs Carreras i Artau
Literatura catalana
Historiador de la filosofia i etnòleg.
Vida i obra Llicenciat en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB, es doctorà a Madrid el 1902 i obtingué una càtedra d’ètica a la UB 1912 Participà en l’↑ Almanac dels Noucentistes 1911, fundà l’Ar-chivo de Psicología y Ética Hispanas 1912 i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, i formà part de diverses institucions científiques iculturals El 1932 fou elegit diputat de la Lliga Regionalista al Parlament català, i, a la postguerra, ponent de cultura de l’Ajuntament de Barcelona Estudià la psicologia, el pensament i els costums dels pobles ibèrics…
Adolfo Bonilla y San Martín
Historiografia catalana
Assagista, editor i historiador de la filosofia.
Vida i obra Fill d’un comandant de cavalleria, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou alumne de M Menéndez y Pelayo El 1896 es doctorà en dret amb una tesi titulada Teoría y concepto del derecho i en filosofia amb una tesi sobre Luis Vives y sus tres libros “De anima et vita” Fou professor de l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, institució de la qual esdevingué secretari general, i el 1903 guanyà la càtedra de dret mercantil de la Universitat de València, si bé el 1905 tornà…