Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
gasa de volta
Indústria tèxtil
Lligat destinat a evitar que els teixits de gasa es destriïn en lliscar els fils d’ordit i de trama els uns sobre els altres.
La contextura de la gasa de volta simple o de mitja volta és constituïda per grups de dos fils d’ordit, un dels quals passa sempre per sota de les passades de trama, mentre que l’altre hi passa sempre per sobre Entre cada dues passades, tots dos fils s’entortolligen i fan mitja volta, una vegada en un sentit i una vegada en l’altre Aquest lligat simple és la base de molts lligats de gasa llavorada, que hom obté combinant-lo amb uns altres lligats i agrupant més de dos fils d’ordit de maneres diverses Hi ha també la gasa de volta entera
doblar
Indústria tèxtil
Ajuntar dos o més fils, generalment del mateix número, per a formar-ne un de sol.
El doblament és fet abans de retòrcer els fils i, bé que no és imprescindible, millora la qualitat del fil en donar una major regularitat a la torsió
lligat

Tres tipus de lligat simples
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un…
ordit
Indústria tèxtil
Resultat de l’operació d’ordir, consistent en un conjunt de fils disposats paral·lelament i enrotllats sobre un corró plegador.
L’ordit és necessari per a la fabricació dels teixits i dels gèneres de punt per ordissatge, dels quals constitueix la sèrie de fils longitudinals, parallels als voravius En un teixit l’ordit pot ésser únic, o poden haver-n'hi diversos, de diferents classes de fil, com en els teixits de ris, en què hi ha un ordit de fons i un ordit de ris , i com que d’aquest últim, que forma les baguetes del ris, hom en gasta una longitud molt més gran, cal enrotllar-los en plegadors separats En d’altres casos en un teixit hi ha fils d’ordit tan diferents, que requereixen també…
tafetà
Indústria tèxtil
Lligat, anomenat també de plana, de dos fils de curs, tant per ordit com per trama.
És el lligat més simple i l’únic que es pot fer en un curs de dos fils d’ordit i dues passades de trama El seu enunciat és 1 e 1 , i es pot fer amb dos lliços solament Hom l’empra en teixits d’organdí, batista, lona, moletó, pongis, etc
ordit
Indústria tèxtil
Sèrie de fils que en la roba teixida van de llarg a llarg de la peça, paral·lelament a les vores.
Cada un dels seus fils és anomenat fil
canemàs
Indústria tèxtil
Teixit groller i molt clar de fils i passades, fet amb fil de cànem, que forma una mena de reixat, el qual serveix de suport a labors casolanes brodades amb fils de seda o de llana i com a guia per a brodar damunt d’altra roba.
Hom en fa una imitació amb fil de cotó molt aprestat, per tal que els fils mantinguin llur posició
banda ultraampla
Telecomunicacions
Tecnologia ràdio dissenyada per a la interconnexió a gran velocitat de dispositius sense fils en les anomenades xarxes d’àrea personal sense fils (WPAN).
Basada en l’estàndard de comunicacions IEEE 802153a, la tecnologia de banda ultraampla pretén la interconnexió a alta velocitat i en un radi de cobertura reduït fins a uns 10 m de múltiples dispositius, que permeti la transmissió de vídeo, àudio o qualsevol altre tipus de dades de gran ample de banda La WiMedia Alliance, associació oberta i sense ànim de lucre, és la que s’encarrega de la creació d’especificacions industrials per l’UWB, com també dels programes de certificacions per a l’electrònica de consum, mòbils i aplicacions per a PC La tecnologia UWB es caracteritza per presentar un…
doblador
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a doblar dos o més fils abans de retòrcer-los per a formar-ne un de sol.
Poden ésser de doblament simple, enrotllant circularment els fils, o bé de doblament creuat, produït per una guia que té moviment de vaivé El doblador pot anar combinat amb el retorcedor en una sola màquina que fa totes dues operacions
calada
Indústria tèxtil
Obertura que, en el moment precís de passar la llançadora d’una banda del teler a l’altra, es produeix en els fils d’ordit en aixecar-ne una part.
En cloure’s de nou agafa el fil de trama deixat per la llançadora i produeix el primer efecte de teixit Quan els fils deixen ben lliure el pas de la llançadora, és anomenada calada neta , inclinada o obliqua hom l’anomena calada bruta quan els fils de l’ordit, en no restar al mateix pla, impedeixen el pas de la llançadora La calada forçada és l’obtinguda mantenint travats els mecanismes que menen els lliços, sense l’ajut de cap molla