Resultats de la cerca

Pioner del bàdminton a Catalunya, l’any 1987 fundà l’Associació Granollers Esportiva Com a dirigent fomentà la pràctica d’aquest esport al Vallès Com a jugador, fou subcampió de Catalunya de dobles 1989 i campió en categoria individual veterans 1999 A més, fou president del Club Bàdminton Vilanova del Vallès i dirigent de la Federació Catalana de Bàdminton També collaborà en l’organització de les competicions de bàdminton dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Treballà en el Liceu Escolar de Lleida, i fou un dels primers promotors de l’esport infantil Fomentà el futbol i fou l’introductor de l’atletisme a les comarques de ponent Als camps d’esports de Lleida, organitzà el Campionat de Catalunya d’atletisme 1920 amb Epifani Belli i els primers campionats de futbol infantil 1922 Publicà, per encàrrec de la Joventut Republicana de Lleida, L’entrenament per a l’atletisme 1921

Fou constituït el 1953 a partir del Grup Esplai 1932 com a delegació de la Unió Excursionista de Catalunya, de la qual se segregà posteriorment Fomenta la pràctica de l’excursionisme amb activitats culturals, científiques i educatives entorn de la natura Organitzà proves d’àmbit nacional com la quaranta-tresena Marxa de Regularitat de Catalunya 1979, la sisena Marxa Infantil de Regularitat de Catalunya 1985 o el Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya

Doctor en dret, fou vicecanceller per la Campània Nomenat cardenal, fou tramès al concili de Trento per corregir el Corpus Iuris Canonici Elegit papa, maldà per aplicar l’esperit de la Contrareforma i els decrets tridentins És famosa la seva reforma del calendari, per la qual fou instituït l’anomenat calendari gregorià Ajudà Felip II de Castella contra els hugonots i fomentà l’oposició catòlica a la reina Elisabet I d’Anglaterra

Vestí la samarreta del Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 Fou campió de la primera edició de la Lliga el 1965 Posterioment exercí d’entrenador, primer al mateix CB Sant Cugat i després a la secció de bàsquet de la Penya Blaugrana Sant Cugat Ja retirat com a esportista, restà vinculat al Club Voleibol Sant Cugat, primer com a tresorer, i després com a president 2007-15, càrrec des del qual fomentà la formació de base femenina

Modificà la legislació marítima, reformà les drassanes i fomentà la construcció naval a la península Ibèrica i a Amèrica, millorà la reglamentació salarial i preparà la nova codificació del 1748 Aquell mateix any Ferran VI el suprimí arran de la caiguda de La Ensenada Carles IV el restablí el 1807, però fou dissolt pel març del 1808 Fou substituït per un Consell Suprem de Marina, parallel al Consell Suprem de Guerra, compost per sis membres i presidit pel rei

Doctorat per una universitat italiana, possiblement Bolonya o Pavia, passà després a la d’Avinyó Havent tornat a Lió, fomentà activament la vida intellectual i social de la ciutat Entre les seves obres més notables cal remarcar Delie, objet de plus haute vertu 1544, que recull els seus amors amb la poetessa Pernette du Guillet, l’ègloga La saulsaye 1547, sobre la vida solitària, i el darrer poema, Microcosme 1562, exaltació de l’home i el progrés

Com a esportista es dedicà al rem, competint principalment amb el Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, sobretot durant els anys cinquanta Fou secretari general del Futbol Club Barcelona 1975-78 amb el president Agustí Montal, càrrec des del qual fomentà la retransmissió dels primers partits de futbol en català Fou un dels organitzadors del partit Catalunya-Rússia 1976, i multat perquè s’hi va interpretar la Santa Espina Presidí el RCMB 1980-84 i la Federació Catalana de Rem

Fill d’Estanislau Poniatowski La futura Caterina II de Rússia, de qui fou amant, li féu costat com a candidat al tron de Polònia Elegit rei 1764, intentà de modernitzar les institucions, però els conservadors de la confederació de Bar s’hi oposaren 1771 Després de la primera partició de Polònia 1772 el rei perdé atribucions, però fomentà les reformes, que foren malvistes per la noblesa No participà en el segon i tercer repartiments del país 1793 i 1795, i hagué d’abdicar

Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda