Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
apòfansi
Lògica
Teoria lògica dels enunciats apofàntics.
La doctrina de l’apòfansi ha estat el fonament de la lògica aristotèlica, puix que aquesta considerava que la forma essencial del pensament era l’atribució d’un predicat a un subjecte, del qual resulta una proposició veritable o falsa
llei de Verner
Fonètica i fonologia
Llei establerta (1875) pel lingüista danès Karl Verner (Aarhus 1846 — Copenhaguen 1896), segons la qual les aspirades o fricatives sordes del germànic comú s’han conservat sordes entre vocals només quan l’accent heretat de l’indoeuropeu queia sobre la primera de les dues vocals; altrament, es convertien en sonores: al sànscrit bhráta, al grec ϕρατήρ, correspon en gòtic brothar ‘germà’, mentre que al sànscrit pitá, al grec πατήρ, correspon en gòtic fadar ‘pare’.
Aquesta llei aportà un nou fonament a la tesi de la regularitat dels canvis fonètics sostinguda pels neogramàtics i donà vigor al principi que estableix que la història fonètica no es fa per semblances, sinó per uns sistemes de correspondències
regla de Sajcev
Química
Regla empírica, introduïda per Sajcev l’any 1875 en estudiar l’eliminació d’hidràcid a partir de derivats halogenats, i que estableix que de les possibles olefines que poden formar-se, hom obté preferentment la més substituïda:
¬.
El fonament científic d’aquesta regla està en el fet que l’eliminació, la qual comporta un mecanisme antiperiplanar, transcorre amb control termodinàmic, pel qual fet condueix a la formació de l’olefina més substituïda, que és alhora la més estable termodinàmicament
zhong
Filosofia
Concepte fonamental del confucianisme, al qual correspon la doctrina del gran ‘‘terme mitjà’’ (zhong yong).
Segons la qual el principi últim, la base primordial de l’existència, el fonament del jo i de l’ésser moral, la veritat, l’harmonia i la plenitud de l’home perfecte junzi arrelen sempre al bell mig, en l’equilibri i la moderació
embarbollar-se
Dir coses sense fonament, faltant a la veritat o procurant de desfigurar-la.
mestre de Vilafermosa
Pintura
Nom amb què és conegut l’autor dels retaules del Judici final, La Mare de Déu, L’Eucaristia i altres de la localitat de Vilafermosa (Alt Millars).
Pertany a la darreria del s XIV i la primeria del XV Les propostes d’identificació amb Francesc Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l’obra d’aquest mestre a Llorenç Saragossa
premeditació
Dret penal
En els delictes d’homicidi i de lesions personals, circumstància que n’agreuja la responsabilitat.
Juntament amb la sang freda, és fonament de la perversitat del culpable i no desapareix en condicions d’embriaguesa, ni minva en cas de traïdoria i d’abús d’autoritat és incompatible, en canvi, amb la deficiència mental, l’obcecació, la vindicació d’una ofensa i la por insuperable
Walter Map
Literatura
Escriptor gal·lès en llengua llatina.
Clergue al servei del rei d’Anglaterra, fou enviat a Roma al concili II del Laterà 1179 Escriví el De nugis curialium i una Dissuasio Valerii ad Rufinum ne uxorem ducat, obra curiosa que conté molts versos antieclesiàstics Li han estat atribuïdes, sense fonament, composicions satíriques i goliardesques
lent electrònica
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de desviar o d’enfocar un feix electrònic.
Poden ésser electromagnètiques o electroestàtiques Les lents electromagnètiques es basen en l’acció d’un camp magnètic, creat per bobines, mentre que les lents electroestàtiques funcionen per l’acció d’un camp elèctric i empren condensadors o plaques electroestàtiques polaritzades Les lents electròniques constitueixen el fonament de l'òptica electrònica
dualisme
Filosofia
Religió
Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells.
El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme