Resultats de la cerca
Es mostren 1199 resultats
Émile Schuffenecker
Pintura
Pintor impressionista francès.
Fou deixeble de PBaudry i Carolus-Duran Fou un dels pintors que entorn de PGauguin formaren l' escola de Pont-Aven Participà en el Primer Saló dels Independents de París 1884 Entre les seves obres cal esmentar Els penya-segats de Concarneau Musée des Beaux-Arts, Tours
fideuer | fideuera
Oficis manuals
Fabricant i venedor de fideus i pasta per a sopa..
Anomenats també semolers , molts fideuers eren, a la Barcelona del segle XVIII, d’origen italià S'organitzaren en gremi sota la pressió fiscal del cadastre 1722, i continuaren llur existència corporativa fins ben entrat el segle XIX El 1916 formaren una unió de fabricants de pasta per a sopa
Amfíon
Mitologia
Fill d’Antíope i Zeus i germà bessó de Zet.
Aprengué de música amb les muses i Apollo Al so de la seva lira les pedres es traslladaren i formaren per elles mateixes les muralles de Tebes Es casà amb Níobe, filla de Tàntal Desesperat per la mort de la seva muller i dels seus fills, se suïcidà
Mesogea
Geologia
Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el Precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va des dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central.
Aquesta fragmentació originà dos grans conjunts continentals, un de meridional, el continent de Gondwānā, i l’altre septentrional, el continent Laurasiàtic, entre els quals era situada la Mesogea Durant el Primari i el Secundari fou lloc de sedimentació, i a les seves vores es formaren plegaments de muntanyes
Aeròdrom de Barcelona
Esports aeris
Nom que prengué l’Aeròdrom Canudas quan fou adquirit per la Generalitat de Catalunya el 1934 i s’obrí al trànsit com a aeròdrom públic de la Xarxa Aèria de Catalunya, a càrrec dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat.
Al gener del 1936 s’hi disputà el primer Ralli Internacional de Barcelona, organitzat per l’Aeroclub de Catalunya El 1939 fou anomenat Aeròdrom Muntadas i al final dels anys quaranta s’integrà amb l’Aeròdrom de la Volateria i l’Aeròdrom Latécoère i formaren l’actual Aeroport del Prat
Coalición Popular
Política
Coalició electoral d’àmbit estatal establerta per a les eleccions legislatives de l’Estat espanyol del 1982 entorn d’ Alianza Popular
.
En formaren part, també, el Partido Demócrata Popular , la Unión Liberal que el 1983 es transformà en Partido Liberal, Unión del Pueblo Navarro, Unión Valenciana i Partido Aragonés Regionalista Obtingué 106 diputats i un menys en les del 1986 sense Unión Valenciana i el Partido Aragonés Regionalista Es dissolgué el 1987
Acción Popular
Política
Partit constituït a Madrid el 29 d’abril de 1931 com un front polític d’Acció Catòlica; el seu promotor fou el president d’aquesta i director d’El Debate, Angel Herrera Oria.
El partit no es declarà republicà, i així englobà la majoria de les forces monàrquiques, les quals se'n separaren el 1933 i formaren Renovación Española El 1933, poc abans de la constitució de la Confederación Española de Derechas Autónomas , José M Gil Robles quedà com a cap del partit
Índies Occidentals
Geografia històrica
Nom que reberen les possessions britàniques de la mar de les Antilles, formades per les illes de Jamaica, Barbados, Trinitat i Tobago i els arxipèlags de les Leeward, Windward i les Bahames.
El 3 de gener de 1958, llevat de les illes Verges a les Leeward i les Bahames, s’independitzaren i formaren la Federació de les Índies Occidentals , amb capital a Port of Spain El 1961 se separaren Jamaica, Trinitat i Tobago, i el 31 de maig de 1962 la federació fou dissolta
Proa
Institució cívica i cultural creada a València (1935) per promoure activitats relacionades amb l’idioma (cursos, conferències, edicions) i afavorir les relacions del País Valencià amb la resta dels Països Catalans i amb Galícia i el País Basc.
Sorgida en gran part per iniciativa de Gaietà Huguet i Segarra, en fou president Nicolau P Gómez i Serrano, i formaren part del seu consell directiu Adolf Pizcueta, Enric Navarro i Borràs i Francesc Soto Publicà el butlletí Timó Cessà d’actuar amb l’inici de la guerra civil de 1936-39
Josep Francesc Barrera
Música
Compositor.
Organista de la catedral de Perpinyà, és autor d’una Missa de rèquiem , de tres misses solemnes, d’un Magnificat i d’un Libera me de la missa de difunts A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat del monestir