Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
Sant Ponç
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al SW de la vila, entre aquesta i Santpedor.
A l’edat mitjana constituí una petita sagrera, amb casal fortificat dependent del castell de Sallent L’església és de tradició romànica s XIII, modificada al s XVII
Millars
Vista de cal Millars (Castellfollit de Riubregós)
© Isidre Suñé
Masia
Gran casal del municipi de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
De planta quadrangular, fou aixecada al segle XVI amb carreus de pedra Té diverses edificacions annexes de caràcter auxiliar i grans contraforts que li confereixen un aspecte fortificat
Santa Maria del Castell de Bellpuig (Tortellà)
Art romànic
Les dades que tenim de la capella del castell de Bellpuig, dedicada a la Mare de Déu, són gairebé nulles D’altra banda, ben poca cosa sabem del castell de Bellpuig, que, malgrat el seu nom, era realment un palau fortificat o fortia , que pertanyia als Bellpuig, llinatge feudatari dels barons de Sales El posseïdor més antic del castell de Bellpuig del qual tenim notícia fou Berenguer de Bellpuig, documentat l’any 1252 El terratrèmol de l’any 1428, que tant afectà les terres de la Garrotxa, destruí el palau fortificat de Bellpuig, i la seva capella, els quals foren…
Valldavià
Poble
Poble del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) al nord del terme, al sector de turons que separen les conques del Ter i del Fluvià (serra de Valldavià, 168 m alt.).
L’església de Sant Mateu és sufragània de la de Vilopriu Hi ha un edifici fortificat del s XV El lloc formà part del terme del castell i després de la batllia reial de Verges
Bernburg
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, al land de Saxònia-Anhalt, vora el riu Saale (41356 h [est 1989]).
És un centre miner sal gemma, potassa i industrial maquinària agrícola, ciment, foneries, indústries químiques Centre fortificat al segle X, fou capital del ducat d’Anhalt-Bernburg del 1244 al 1468 i, posteriorment, del 1603 al 1863
Novaja Ladoga

Novaja Ladoga en una fotografia del 1909
alex_virt / S. M. Prokudim_Gorskii (cc by-nc 2.0)
Localitat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la desembocadura del Volkhov al llac Ladoga.
Hi destaca el monestir fortificat de Sant Nicolau segle XV i les esglésies de Sant Climent 1741 i del Salvador 1758 Construïda el 1703 pel tsar Pere el Gran, reemplaçà l’activitat de la localitat de Staraja Ladoga
Sant Joan de Tuissan
L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al voltant de l’…
les Pinyeres

Santuari de la Mare de Déu de les Pinyeres, al Masroig
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi del Masroig
(Priorat), a 187 m alt. damunt la riba esquerra del riu de Siurana.
El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc temps després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell Destruït durant la guerra dels Segadors, l’actual santuari s XVIII fou construït sobre les ruïnes de l’antiga església romànica
Vila fortificada i castell de Bulaternera
Art romànic
Situació Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt ECSA - J Ponsich La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa PP Història El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i Bula Supararia, el…
Santa Maria de Fontclara (Banyuls dels Aspres)
Art romànic
Església d’un priorat de canonges augustinians, esmentada el 1211 Era situada a la vora del Tec, en un lloc fortificat anomenat Breda “rocha sive força B Marie Fontclaris vel de Breda” , 1212 Un aiguat del Tec se l’emportà vers el 1424 i no fou reconstruïda