Resultats de la cerca

Competí representant el Club Esportiu Taekwondo Fran Martin, de la seva localitat natal Es proclamà campiona d’Europa per equips formant part de la selecció espanyola 2010 Guanyà dues vegades la medalla d’or al Campionat del Món Universitari en categoria de –63 kg competint per la Universitat Autònoma de Barcelona 2008, 2010 Assolí el Campionat d’Espanya sub-21 2007 i universitari 2010 Fou subcampiona estatal en el pes superlleuger 2011 Guanyà el títol de campiona de Catalunya en les categories sènior 2001, 2003-07, 2010, sub-21 2004, 2005, 2006 i júnior 2002 Assolí la i Copa Iberoamericana…

El poble dels Omells de na Gaia corona un pujol de 560 m, a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Aquest indret, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura, fou repoblat vers mitjan segle XII, al mateix temps en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV s’ocupava de la conquesta de la ciutat de Lleida Una de les primeres mencions documentals dels Olmels data de l’any 1152, en què és esmentat com a afrontado territorial en la confirmació de la donació feta pel comte Ramon Berenguer IV als homes de Tàrrega de tota la terra que ell posseïa a Vinaixa…

Els seus objectius principals són aglutinar les entitats, grups, colles, cobles i collectius diversos del món de la sardana per tal d’assessorar-los en tots els aspectes i representar-los, així com fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions Els anys 1992 i 1993 organitzà el I Congrés del Sardanisme El 2001 fou distingida amb el Premi Nacional de cultura popular de la Generalitat de Catalunya per la seva brillant tasca en l’organització del 150è aniversari de la tenora, iniciat el 2000 amb una gala inaugural a l’Auditori de Barcelona i clos el febrer del 2001 al…

S’inicià al collegi Pare Manyanet de Barcelona, jugà al CP Voltregà i la UE Horta, i entrenà equips de base de la UE Horta i el CH Canet Dirigí el CE Arenys de Munt 1981-83 a divisió d’honor i primera divisió Com a periodista, collaborà en la revista Patín Sport i en el programa Radio Hockey , i fou redactor de Todo Hockey , Ràdio Sabadell i, des del 1984, del diari Mundo Deportivo Entre el 1989 i el 1991 dirigí la revista Stick i collaborà amb Ràdio 4 Treballà a la divisió d’operacions de premsa del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92, i fou director adjunt de premsa de l’estadi de…

Especialitzat en bàsquet, fou conegut per les seves retransmissions d’aquest esport a Televisió Espanyola Des del 1974 ha presentat i dirigit programes esportius com Polideportivo, Chócala , Estudio Estadio, Zona ACB, Estudio Estadio 2, o la Gala del Deporte Fou cap d’esports de TVE a Catalunya 1983-85 i director d’esports de TVE a Catalunya 1999-2001 i 2003-07 En la seva trajectòria destaquen 1200 retransmissions de partits de basquetbol i la cobertura de set Jocs Olímpics Sarajevo 1984, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004 Fou responsable de…

Músic polifacètic i versàtil, combina una dilatada trajectòria com a solista amb la direcció orquestral d’obres de repertori i òpera, la composició i, sobretot, la creació i direcció d’espectacles escenicomusicals per tot el món Ha estat percussionista de l’orquestra de Concertgebouw d’Amsterdam 1992-98 solista i director artístic de l’Amsterdam Percussion Group des del 1993, i director artístic i titular de l’Orquestra Mundial de Joventuts Musicals des del 2005 Es preocupa particularment de la promoció i divulgació de la música contemporània i ha creat, entre d’altres, els espectacles…

En teatre, cal assenyalar els seus treballs en Las galas del difunto , Pessoa en persona , El hombre deshabitado , Funció de gala i Damunt l’herba En cinema ha participat, entre d’altres, en Las edades de Lulú 1990, de Bigas i Luna, Land and Freedom 1995, de Ken Loach, En brazos de la mujer madura 1996, de M Lombardero, Arde amor 1998, de R Veiga, L’arbre de les cireres 1999, de Marc Recha, i Leo 2000, de José Luis Borau Per la interpretació a Land and Freedom rebé el 1996 el premi Goya a l’actriu revelació, i els premis a la millor actriu d' El Temps , l’Associació d’Actors del País…

Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans Posteriorment, al segle XIV…

Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol més…

Rebé influències de l’impressionisme i de la pintura nabí Vers el 1879 començà un expressionisme propi, d’arrel profundament flamenca, que culminà en l' Entrada de Crist a Brusselles 1889, museu d’Anvers A partir d’aquesta obra derivà vers una pintura d’escenes tumultuoses i extravagants, en la qual es barregen formes acolorides i amuntegades i figuren retrats de personatges de la societat contemporània barrejats amb esquelets i màscares La vella de les màscares 1889, collecció particular, Crist apaivaga la tempesta 1891, museu Ensor, Oostende, etc Pintà també natures mortes i escenes d’…