Resultats de la cerca
Es mostren 881 resultats
porta d’entrada
La porta de Serrans, resta de l’antiga fortificació de la ciutat de València
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Accés principal d’una ciutat, d’un edifici.
Primitiu mitjà de defensa, les portes fortificades de castells i ciutats medievals eren protegides pel pont llevadís, per torres d’angle i galeries sageteres Perduda aquesta funció, algunes esdevingueren veritables monuments d’art
escolítids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de molt petites dimensions, de forma cilíndrica i compacta, amb èlitres i amb l’extrem solcat de processos punxeguts laminars o granuliformes.
Són molt perjudicials per a les coníferes, en els quals obren galeries La família és estesa per tots els boscs del món amb unes 1500 espècies, representades als Països Catalans, i constitueixen grans plaques
Convent de Sant Francesc (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
L’orde dels franciscans s’installà a la vila de Vilafranca de Conflent gràcies a una butlla del papa Nicolau III, atorgada l’any 1279 El convent primitiu dels franciscans era situat al barri extramurs que voreja la riba esquerra de la Tet, a l’indret que ocupen avui les escoles de la vila La seva construcció s’inicià a partir dels anys 1279-80, gràcies a les contribucions dels habitants de Vilafranca, però sobretot, a la munificència de les cases nobles dels Pinós de Mataplana, els Perellós, els Perapertusa, els Oms i els Llar és molt possible que per aquesta causa esdevingués ben aviat el…
Kefren

Estàtua de Kefren (Museu Egipci, el Caire)
Història
Quart faraó de la IV dinastia.
Manà de bastir la Gran Esfinx i la seva piràmide a Gizeh 136 m d’altura i 216 m de costat, que conserva una part del seu revestiment, amb dues entrades, dues galeries i dues cambres funeràries
boca

boca del metro
Construcció i obres públiques
En túnels o galeries subterrànies, indret on es produeix el pas cap a la superfície lliure.
Gaspar Gregori
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Modificà els teginats de la sala de Corts del Palau de la Generalitat de València 1563-66 i hi introduí un aire decididament renaixentista El 1566 construí les galeries exteriors de l’absis de la catedral de València
Sala Parés
Cartell anunciador de la Sala Parés, de Carlos Vázquez
© Fototeca.cat
Art
Establiment artisticocomercial fundat a Barcelona el 1840 per Joan Parés.
Dedicat a la venda de marcs, material artístic i gravats, esdevingué sala d’exposicions el 1877, sota l’impuls del fill del fundador, Joan Baptista Parés i Carbonell El 1884 hi fou inaugurada la sala gran Esdevingué la principal galeria d’art de Barcelona i hi exposaren els grans artistes anecdotistes els Masriera, R Ribera, Miralles i els realistes Martí i Alsina, Vayreda, Simó Gómez S’hi manifestaren els modernistes Casas, Rusiñol i els postmodernistes Nonell, Mir, Pidelaserra, que hi causaren escàndol Entrat ja el segle XX inicià una lenta decadència en profit de galeries com…
la Païssa
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
El gran mas de la Païssa és un edific complex i bigarrat, amb torre, galeries, cos residencial i annexos, en el qual es veu obra del segle XII al XVII té igualment una capella dedicada a sant Martí documentada des del 1629
Pere Elias i Sindreu
Pintura
Pintor.
Format a Sabadell, viatjà a París 1926-27 i s’orientà cap a una pintura de caràcter cezannià, centrada en el tema urbà i en la figura Exposà a París, Sabadell Acadèmia de Belles Arts i Barcelona sales Dalmau i Parés Galeries Laietanes
castell de Chenonceaux
Vista del castell de Chenonceaux, projecte de Thomas Bohier, construït entre el 1515 i el 1522
© B. Llebaria
Castell
Castell renaixentista de la Turena (Tours), França, a la riba dreta del Cher, construït (1515-22) per Thomas Bohier.
El conjunt principal es desenvolupa dins un quadrat, amb torres suspeses en els angles Passà a la corona, i Caterina de Mèdici féu afegir posteriorment 1547 sobre el pont, damunt el riu, un cos allargat amb tres plantes de galeries decorades a la italiana