Resultats de la cerca

Vida Juntament amb Johann Sebastian Bach, Händel és el gran mestre de l’època barroca El seu excepcional talent fou reconegut en vida, al llarg de la qual obtingué gran popularitat i prestigi De caràcter cosmopolita i esperit obert, assimilà les tradicions musicals alemanya, francesa i anglesa La seva inclinació per la música teatral fou també un dels trets més acusats de la seva versàtil personalitat musical, en què destaquen la inspiració melòdica, les audàcies harmòniques i un fi sentit de l’humor Halle i Hamburg 1685-1706 El…

Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la Filharmònica d’Oslo i…

El 1790 anà a Zuric, on fou alumne de JD Brünings, amb el qual estudià a fons la música de JS Bach Treballà com a editor musical i dirigí la primera biblioteca de préstec a Suïssa Publicà obres de JS Bach, GF Händel i les que sovint foren primeres edicions d’obres de M Clementi, JB Cramer i L van Beethoven De fet, fou pioner pel que fa a la impressió de la música per a piano d’aquest darrer compositor Publicà escrits i assaigs propis, com Vorlesungen über Musik 'Lliçons de música', 1826, un tractat sobre estètica musical Promogué la fundació de societats corals, entre les quals la Zurich…

Vida Fou alumne de JJ Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister , li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia Venècia i Milà amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà JB Schenk Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la forma…

Vida De formació autodidàctica, exercí com a organista en diverses esglésies i monestirs d’Àustria i Hongria El 1768 s’establí a Viena, on es dedicà a la fabricació d’orgues, segons consta en els seus capítols matrimonials L’any 1772 entrà a la catedral com a segon organista, i el 1793 passà a ocupar el càrrec de mestre de capella, que conservà fins a la mort Fou un professor reconegut -amb deixebles de la categoria de C Czerny i L van Beethoven-, i els seus escrits sobre l’ensenyament de la composició tingueren una gran difusió Com a compositor, fluctuà entre el Barroc i l’estil galant, i es…

Vida Després de R Wagner i J Brahms, fou considerat el compositor alemany més important Fill d’un músic que tocava la trompa en l’Orquestra de la cort de Munic, a quatre anys començà a rebre lliçons de piano, i a vuit, de violí El 1875 inicià els estudis d’harmonia, teoria de la música i instrumentació Començà a compondre de molt jove i quan tenia setze anys estrenà a Munic el seu Quartet de corda , en la major Entre els primers músics que l’influenciaren hi ha R Schumann, J Brahms i R Wagner Altres peces instrumentals destacables de la primera joventut de Strauss són les dues simfonies, la…

Vida El 1763 començà els estudis de dret i humanitats a la universitat de Würzburg El 1770 anà a Mannheim, on entrà al servei de la cort del Palatinat Les obligacions que contragué no li impediren sojornar per un període de cinc anys a Itàlia -on conegué el Pare Martini- per tal d’ampliar els estudis de música i teologia El mateix papa Pius VI el nomenà cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, honor del qual també gaudiren CW Gluck i WA Mozart Un cop finalitzat aquest viatge, el 1775 retornà a Mannheim com a segon kapellmeister i fundà la Mannheimer Tonschule, institució dedicada a la pedagogia…

Fou alumne de N Walter i G Tischer i completà la seva formació musical amb uns amplis estudis humanístics i matemàtics Romangué gairebé tota la vida a Lobenstein, on serví com a organista de la cort de Schwartzburg des del 1722 El 1747 fou nomenat membre de la Societät der Musikalischen Wissenchaften de LC Mizler És autor d’obres per a orgue, entre les quals cal destacar els preludis i fugues, d’especial interès contrapuntístic, i el recull Clavier-Übung 'Exercicis de piano', 1738-45, en què reuní una collecció de sonates d’estil italianitzant Escriví tractats de caràcter pràctic com…

El 1697 entrà a forma part del cor de nens de la capella musical d’Ansbach Estudià cant amb FAM Pistocchi i violí amb G Torelli El 1709 abandonà Ansbach per anar a Leipzig, però acabà el seu viatge a Weimar, on conegué JS Bach El 1712 fou contractat com a violinista a l’orquestra de la cort de Dresden Durant els seus primers anys en aquesta ciutat realitzà nombroses gires, tot visitant França, Berlín i Itàlia Estudià amb A Vivaldi a Venècia i amb F Montanari a Roma Pisendel fou el violinista alemany més notable de la seva època Diversos autors rellevants, com A Vivaldi, T Albinoni o GPh…

Entrà en l’orquestra del bisbe d’Augsburg 1746, activitat que interrompé del 1749 al 1751 per ampliar estudis a Nàpols Al seu retorn, el 1758 esdevingué director de l’esmentada orquestra El 1768, any en què el bisbat passà a l’elector de Trèveris, s’establí definitivament a la cort d’aquest, on, a més de director de l’orquestra, hom li encomanà tasques d’assessorament musical Compositor plenament inserit en el Classicisme, la seva abundant producció instrumental inclou simfonies algunes atribuïdes erròniament a Johann Christoph Bach, concerts, música de cambra, per a piano sol o…