Resultats de la cerca
Es mostren 2768 resultats
fraternitat
Lligam entre germans, germanor.
cosins encreuats
Antropologia
En la terminologia antropològica, traducció general dels termes emprats en cultures molt diverses per a designar els fills o filles de les germanes del pare i dels germans de la mare d’ego.
En oposició als cosin parallels , que inclouen als fills o filles dels germans del pare i de les germanes de la mare Aquesta classificació té la imortància com a mecanisme regulador del matrimoni Així, és freqüent en moltes d’aquestes cultures de considerar la unió sexual o el matrimoni entre cosins parallels com a incestuós, mentre que hom tendeix, en canvi, a afavorir les unions entre cosins encreuats
De Filippo
Teatre
Família d’actors i comediògrafs italians integrada pels germans Titina (Nàpols 1898 — Roma 1963), Eduardo(Nàpols 1900 — Roma 1984) i Peppino (Nàpols 1903 — Roma 1980).
De primer formaren part de la companyia d’Eduardo Scarpetta El 1932 constituïren la companyia de teatre humorístic I De Filippo, que dirigí Eduardo Representaren comèdies i farses escrites per ells i també obres de Pirandello i d’altres autors Peppino formà una companyia pròpia 1945, i Eduardo rebatejà la seva amb el nom de Teatro di Eduardo Tant l’una com l’altra actuaren moltes vegades a l’estranger Eduardo escriví comèdies i farses on revelà una gran fantasia i un humor malenconiós, típicament napolità Ditegli sempre di sì 1932, Natale in casa Cupiello 1931 Tractà també temes de gran…
germandat
Conjunt de germans d’una família.
Coixard
Història
Família de bandolers que actuà al Principat de Catalunya, especialment a la Garrotxa, entre el 1605 i el 1616, formada pels germans Josep Coixard
i Francesc Coixard
i pel fill del primer, Lluís Coixard
.
La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard , adscrita al bàndol dels cadells —com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic 1598-1607—, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleone 1608, la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda amb la qual, malgrat ésser adscrita als nyerros, evità de topar El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sollicitada l’extradició En la repressió del duc d’…
Benjamin White
Cristianisme
Missioner protestant de les Assemblees dels Germans.
Exercí l’apostolat a Galícia 1892-1920 i a Linares 1920-22, i donà un impuls ben remarcable a la difusió de les seves creences A Barcelona fundà una església 1931, la qual esdevingué nombrosa aviat Proclamada la tolerància religiosa per l’Estat espanyol 1945, aquesta comunitat, directament o indirectament, ha format nous grups de cristians, els quals són servits per dirigents nadius
Henry Payne
Cristianisme
Missioner protestant de les Assemblees dels Germans.
Des del 1868 collaborà amb George Lawrence a Barcelona i comarca Després, intentà d’estendre el testimoniatge evangèlic a Alacant i a Cartagena Del 1890 al 1935 dirigí la revista El Evangelista , fundada per Henrik Lund En esclatar la guerra civil retornà al seu país
Carreras

Els germans Carreras i Aragó, Gaietà, Josep, Francesc i Lluís (d’esquerra a dreta, de dalt a baix)
© Xavier Carreras
Família d’argenters i joiers fundada per Francesc Carreras i Matas
(Mataró 1750 — Barcelona 1821), que s’establí a Barcelona el 1766.
Fou tanmateix el seu fill Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 — 1862 qui adquirí notorietat fou argenter i joier d’Isabel II 1845 i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà Carreras i Aragó Barcelona 1825 — 1878, Josep Carreras i Aragó Barcelona 1828 — 1868, Francesc Carreras i Aragó Barcelona 1832 — 1881 i Lluís Carreras i Aragó Barcelona 1835 — 1907, metge eminent La casa, que canvià de nom diverses…
Francesc Font
Escultura
Escultor, deixeble de Talarn i dels germans Vallmitjana.
El 1878 obrí taller a Barcelona —on sobresurt la seva estàtua d’Elcano 1884, al passeig de Gràcia—, i uns deu anys més tard s’installà a Madrid Féu monuments per la península Ibèrica i l’Amèrica Llatina —monument a Zumalacárregui, 1887, a Guipúscoa— A Madrid treballà a les esglésies de San Marcos i de les Comendadoras de Santiago Interpretà amb força i barroquisme l’anecdotisme de la seva època