Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Puigbacó
Masia
Molí
Masia i molí del municipi de Torelló (Osona), a l’extrem septentrional del terme, prop del riu Ges.
És esmentada ja al s XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230 Una branca foren ciutadans de Vic al s XIV
Siuret

Siuret L’església de Santa Llúcia
© Laura Martínez Ajona
Poble
Poble disseminat del municipi de Vidrà (Osona), al S de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà
la Fontsanta
Balneari
Antic balneari, avui abandonat del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al SW de la vila, a la dreta del Ges.
Té una font d’aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada El balneari data del 1847 hi ha una capella dedicada a sant Josep
el Vidranès
Nom donat popularment al sector d’Osona que forma la vall de Vidrà, a la capçalera del Ges, fins al forat Micó.
el Serrat
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al N de la vila, enlairats a la dreta del riu Ges.
forat Micó
Congost
Indret on acaba el congost pel qual el riu Ges travessa la serra de Bellmunt, dins el terme de Sant Pere de Torelló (Osona).
Hom hi ha construït una presa
Castells i edificacions militars de l’Alt Urgell anteriors al 1300
Mapa dels castells i d’altres fortaleses de l’Alt Urgell, anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Castell d’Alàs Castell de Torres Castell de Cerc Castell de Ges Castell de Sant Jaume del Cadí Torrella de Sunyer Castell de la Bastida d’Hortons Castell de Banat Anserall Castell de Somont Castell de Feners Castell d’Arcavell Castell de la Bastida de Ponts Castell d’Ars Castell de la Farrera dels Llops Castell del Serrat de les Cabanetes Castell de Civís Castell d’Aós de Civís Castell d’Asnurri Castell de Ministrells Castell de Bescaran Arsèguel Castell d’Arsèguel Bassella…
Frederic II
Història
Literatura catalana
Rei de Sicília (1296-1337).
Fill de Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília En morir el seu pare 1285 l’hereu, Alfons II de Catalunya-Aragó, disposà que fos rei de Sicília si el seu germà Jaume hagués de regnar a la corona catalanoaragonesa Però el nou rei de Catalunya-Aragó Jaume II el considerà només com a lloctinent seu a l’illa Arran del tractat d’Anagni 1295, pel qual Jaume II lliurà Sicília al papa, els sicilians el proclamaren rei 1296, i esdevingué un dels defensors del partit gibellí contra el güelf dels Anjou, al qual s’adherí Jaume II Es feu coronar amb el nom de Frederic III Enfrontats ambdós…
,
Catalunya Ecologista
Partit polític
Partit registrat per Marc Ges al juny de 1995, amb seu a Manresa, per tal de demanar el vot per Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions autonòmiques d’aquest any.
la Creu de l’Arç
Veïnat
Veïnat disseminat del municipi de Vidrà (Ripollès), al nord-est del poble, a l’indret on el camí de Siuret inicia la davallada vers el riu Ges (collet de Creu de l’Arç).