Resultats de la cerca

Fou un dels còmics més populars del cinema mut Creà un personatge mig ingenu mig optimista, caracteritzat físicament per les ulleres rodones i el barret de palla, i tingué un gran èxit entre el 1922, i la fi del cinema mut Actuà a Safety Last 1923, Hot Water 1924, The Kid Brother 1927, Welcome Danger 1929, Movie Crazy 1932, etc Harold Lloyd’s World of Comedy 1961 fou un muntatge antològic de seqüències de les seves pellícules

Després d’aprendre la guitarra i el piano, des del 1902 fou pianista professional en diversos cabarets de Nova Orleans El 1926 fundà el conjunt Red Hot Peppers, amb el qual inicià, fins el 1930, la sèrie d’enregistraments en la qual es fonamentà la seva posterior reputació Hom considera la seva obra com un element de transició entre el ragtime i el jazz Compositor notable, en la seva producció es destaquen peces com King Porter Stomp, The Pearls, Mr Jelly Roll , etc

En la seva música i els seus espectacles, provocadors i sarcàstics, combinà el rock and roll amb elements de la música “culta” contemporània Aconseguí un gran èxit amb el grup Mothers of Invention, i posteriorment amb l’orquestra Grand Wazoo La seva discografia inclou, entre d’altres, Freak out 1966, Hot Rats 1969 i Sheik Yerbouti 1979 Altres produccions són l’òpera rock Joe Garage 1979, la suite per a orquestra Yellow Shark 1992 i el film 200 Motels 1971

Excellent actriu dramàtica, el 1957 rebé l’Oscar per la seva labor a The Three Faces of Eve Altres films seus són The Long, Hot Summer 1958, The Fugitive Kind 1959, Paris Blues 1961, A New Kind of Love 1963, Rachel, Rachel 1968, Winning 1969, The Effects of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds 1972, The Drowning Pool 1975, Harry and Son 1984, The Glass Menagerie 1987 i Philadelphia 1993 Es casà amb l’actor Paul Leonard Newman

Estudià art dramàtic a Yale i s’incorporà a l’Actor's Studio de Nova York Debutà com a actor teatral a Broadway el 1953, i l’any següent debutà en el cinema en The Silver Chalice , de V Saville Posteriorment actuà entre d’altres, en els films de R Wise Somebody Up There Likes Me 1956 i Until they sail 1957, Cat on a Hot Tin Roof 1958, R Brooks, The Long, Hot Summer 1958 M Ritt, pel qual fou premiat a Canes, The Young Philadelphians 1958, V Sherman, Exodus 1960, O Preminger, The Hustler 1961, R Rosen, Hud 1963, M Ritt, Harper 1966, M Ritt, Butch Cassidy and Sundance…

Encara adolescent, destacà com a clarinetista i vibrafonista, i del 1979 al 1988 formà part de La Vella Dixieland Parallelament actuà amb el seu propi quartet, Hot Swing Durant el període 1988-94 residí a París, on formà i dirigí l’orquestra Paris-Barcelona Swing Connection, amb la qual actuà per tot Europa i gravà tres discs compactes, un dels quals amb Frank Wess com a solista Novament a Barcelona, formà el quartet Four Kats i la Barcelona Jazz Orchestra Al CD Miaow , amb Four Kats, mostrà el seu virtuosisme al vibràfon

S’inicià tocant en petits clubs del Greenwich Village i de Washington DC fins que, el 1971, fou descoberta per Chris Hillman L’any següent fou cridada a Los Angeles per a gravar el seu primer LP GP De nou a Washington, el 1973 formà la seva primera banda, dissolta el 1975 en formar-se la llegendària Hot Band Ha enregistrat vint-i-cinc àlbums i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Grammy a la millor collaboració de country amb veu, el 1999, per After the Gold Rush

Aprengué el violí i el piano de manera autodidàctica, i treballà acompanyant pellícules mudes El 1934 formà amb Django Reinhardt el Quintette du Hot Club de France, amb el qual es donà a conèixer Durant la Segona Guerra Mundial treballà a Londres amb George Shearing Els anys seixanta la seva carrera experimentà un rellançament i actuà en importants festivals dels Estats Units Durant els setanta enregistrà tres discos amb Yehudi Menuhin S Grappelli fou un dels pioners de la utilització del violí en el jazz Amalgamà equilibradament la tradició clàssica del violí, el sentit rítmic…

Fou professor a la Universitat de Princeton EUA des del 1906 i director del departament de física del King's College de Londres 1924-44 Estudià especialment l’emissió electrònica dels metalls incandescents que després fou investigada també per Saul Dushman i donà a conèixer l’equació que duu el seu nom llei de Richardson-Dushman Investigà també l’efecte fotoelèctric i l’espectre molecular de l’hidrogen Publicà The Electron Theory of Matter 1914, The Emission of Electricity from Hot Bodies 1916 i altres obres El 1928 li fou atorgat el premi Nobel de física

D’infant i vivint en la misèria, començà a cantar amb alguns companys en locals públics El 1917 entrà a l’orquestra de Kid Ory, i des d’aleshores continuà per un camí d’èxits progressius, integrat en conjunts de King Oliver i Fletcher Henderson, fins que el 1925 fundà el seu propi grup, el mític Hot Five Durant els anys trenta fou el precursor del pas de l’estil polifònic del tradicional “New Orleans” a la preponderància del solista, pròpia dels corrents moderns del jazz Enregistrà més d’un centenar de discs i participà en una quinzena de pellícules