Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Jaume Pagès i Fita
Enginyer industrial.
Cursà les carreres de magisteri a l’Escola Normal de Girona 1960-63 i enginyeria industrial a l’ETSEIB 1964-70 i féu estudis de postgrau en informàtica a Tolosa de Llenguadoc Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1971, on fou un dels introductors de l’enginyeria informàtica, n'ha estat catedràtic de l’àrea d’enginyeria automàtica de sistemes i rector durant dos mandats 1994-2002 També realitzà diverses estades en diversos centres de recerca de Tolosa, Niça, Lisboa, Los Angeles i Darmstadt i collaborà amb l’Agència Espacial Europea Fou president…
processador
Electrònica i informàtica
Tota màquina o persona capaç de realitzar un processament.
En particular, una màquina informàtica i, més concretament, una unitat de processament
funció lògica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Funció basada en les operacions pròpies de l’àlgebra lògica o de Boole, que és efectuada amb elements o circuits lògics, generalment de tipus electrònic o fluídic.
Aquestes funcions tenen aplicació en informàtica i en els automatismes combinatoris i seqüencials
temps mort
Tecnologia
Temps que transcorre entre l’excitació o accionament d’un mecanisme, d’un dispositiu, etc, i el seu efecte o resposta.
Hom l’anomena, també, temps de resposta En informàtica és anomenat temps d’accés
Miquel Duran i Portas
Química
Químic.
Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’…
agregador social
Electrònica i informàtica
Aplicació informàtica que permet crear fil social
.
central integrada de mercaderies
Transports
Zona ben comunicada i preparada per a acollir fluxos de transport de mercaderies.
En aquestes zones es concentren serveis com magatzems generals, contractació de càrregues i empreses de serveis informàtica, fax, mòdem, etc i de gestió gestories, assessories legals, etc
càmera digital
Fotografia
Càmera fotogràfica en la qual s’ha substituït la pel·lícula per un dispositiu digital de captació d’imatges anomenat sensor
.
Les imatges captades s’enregistren a la memòria informàtica de la mateixa càmera, en targetes intercanviables, o bé es transmeten directament a un ordinador per mitjà d’una interfície
sistema octal
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Sistema de numeració de base vuit.
És emprat sovint en informàtica per a obtenir una representació condensada i simplificada dels nombres binaris, per a la qual cosa hom agrupa els bits de 3 en 3
Deusto
Vista del Nerbion i de la universitat de Deusto
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Bilbao, Biscaia, País Basc, el municipi del qual fou agregat a la capital el 1930.
Assentat a la dreta del Nerbion, és seu d’una universitat, fundada el 1866 pels jesuïtes, la qual té facultats de filosofia i lletres, dret, ciències polítiques i econòmiques, teologia i informàtica