Resultats de la cerca

Influït per la cultura anglosaxona i interessat per les tècniques experimentals Artista plàstic que treballa amb el suport fotogràfic i amb la fragmentació i manipulació d’imatges pròpies o trobades Malgrat que alguns títols dels seus llibres són en anglès, el text és en català Blind Machine 1972, Ash 1974, Anamorfosis 1974, El poema de Candy Darling 1975, Scarlett 1976, Alone 1978, Tenebrae 1983, A Noise in the Night 1983-87, Vae victis 1992, Falling down 1998, etc

Inicià els estudis de violí a Israel, a partir del 1946 els continuà a Milà i del 1951 al 1954, a París Parallelament, inicià els estudis de direcció d’orquestra sota el mestratge de Nadia Boulanger, Jacques Chailley, Olivier Messiaen i Arthur Honegger El 1955 debutà amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, del 1977 al 1986 dirigí la Simfònica de Jerusalem i en 1987-91 fou director de l’Òpera de Frankfurt Interessat per la música del segle XX, fou un gran especialista

Deixeble de Brentano i Lotze, fou professor a Praga Interessat en l’estudi del llenguatge des d’un punt de vista psicològic, polemitzà amb Meinong i considerà els judicis existencials com a no denotatius i els judicis de valor com a emotius Entre d’altres, publicà Über den Ursprung der Sprache ‘Sobre l’origen del llenguatge’, 1875 i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie ‘Investigacions sobre els fonaments de la gramàtica general i la filosofia del llenguatge’, 1908

L’any 1939 s’exilià a Montpeller En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie 1968-76 Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1973, es doctorà el 1978 Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, n'és catedràtic de geografia humana S'ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca 1987

Format inicialment a la Scuola Comerciale Italiana d’Esmirna, posteriorment estudià al Conservatori de Milà amb C Gatti, G Zampieri, ME Bossi i C Andreoli Interessat en l’estudi de la música jueva, a partir del 1920 es dedicà a la cerca de materials per tota la Mediterrània Fou el fundador de l’Édition Orientale de Musique d’Alexandria, director de l’Alexandria Philarmonic Orchestra 1928-40 i, també, director musical de diferents sinagogues La seva obra sobresurt pel seu vincle amb la música sefardita

A catorze anys inicià la seva activitat periodística, en català Interessat per l’agricultura, guanyà diversos premis amb monografies de tema vitícola Dirigí Catalunya Agrícola 1909 i fou secretari de redacció de Resumen de Agricultura des del 1910, i redactor del Diario de Barcelona des del 1914 Collaborà també a La Veu de Catalunya , La Vanguardia , El Matí , etc El 1932 fundà i dirigí Agricultura i Ramaderia 1932-36 Féu traduccions i escriví Cataluña agrícola 1943 Fou soci fundador de l’Associació de Premsa de Barcelona

Es doctorà en filosofia i lletres i es llicencià en dret Catedràtic d’història a Sevilla 1930-35 i a Madrid des del 1935 i membre de l’Academia de la Historia 1953, fou diputat a corts 1935-36 per Sevilla Autor d’obres històriques amb especial atenció als temes polítics, com La revolución portuguesa 1941-44, Zarismo y bolchevismo 1948, etc, s’ha interessat per Catalunya amb l’obra en tres volums Cambó 1952-69 i amb El drama de Mosén Cinto 1954

Noble humanista de l’estament militar interessat en la història, l’arqueologia, la matemàtica i la cosmografia És autor d’una Descripción de África i, segurament, d’un Compendio del origen y guerra de los turcos En morir, deixà cinc volums manuscrits intitulats Colectáneas de las piedras y ríos de España , que foren consultats per Llorenç Palmireno, el qual n’imprimí un fragment en el seu Vocabulario del humanista 1569 i que, potser, fou aprofitat per F Diago per als seus Anales del Reino de Valencia

Feu oposicions a diverses càtedres d’aquesta universitat, i interessat en la història, sembla que treballà durant molts anys uns Anales de Ungría que quedaren manuscrits Completà les Tablas chronológicas compuestas por el MRP Claudio Clemente, natural de Ornans, en el condado de Borgoña, religioso jesuita, catedrático de erudición en los Estudios Reales de Madrid ilustradas y añadidas desde el año 1642 hasta 1689, con un apéndice en que se ventilan algunas questiones historiales 1689, on afegí la part entre el 1642 i el 1689 i l’apèndix