Resultats de la cerca

Fou un dels introductors de les curses populars a Catalunya i disputà 65 maratons Impulsà la Marató de Barcelona Palafrugell, 1978 i l’Associació Internacional de Maratons Fou director mèdic de les proves de marató, marxa i pentatló dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de les maratons de Nova York i Barcelona durant molts anys Dirigí el departament de nutrició del CAR de Sant Cugat Publicà els llibres Del “jogging” a la marathon 1981 i Nutrición, salud y rendimiento deportivo 1991

Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el 1904, i de la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, creada a l’agost del 1908 Va ser dels primers a practicar l’esquí als Rasos de Peguera, al desembre del 1908, i un dels introductors de la luge a Catalunya L’any 1911 participà en la Setmana d’Esports de Neu i en el Tercer Concurs Català d’esquí a Ribes de Freser

Representa el trencament amb l’estil Lluís XIV, però sense arribar a l’excés decoratiu En arquitectura donà nombrosos hôtels particulars, encara conservats en la major part els principals arquitectes en foren Robert de Cotte i Germain Boffrand En l’aspecte purament decoratiu aparegueren la conquilla i la singerie , que foren típiques del rococó CAudran i GMOppenordt foren els introductors d’aquests nous temes Els mobles experimentaren un inici de la curvatura dels petges, de la mateixa manera que aparegueren les primeres calaixeres ventrudes el principal ebenista fou Charles…

Format essencialment a Itàlia Pavia i Ferrara, fou un dels primers introductors de les idees renaixentistes a Alemanya A partir del 1484, fou professor de filosofia i filologia a la Universitat de Heidelberg La seva activitat es desenvolupà en el camp de la teologia, de la poesia, la música i la pintura Renovador dels mètodes pedagògics, remarcà la importància de la llengua materna en l’ensenyament i intentà un mètode per a la instrucció dels sordmuts D’entre les seves obres destaquen De inventione dialectica 1479 i Lucubrationes et opuscula 1539

Fou un dels introductors del Modernisme a Amèrica El seu primer llibre, Hojas al viento 1890, influït encara pel Romanticisme francès i el castellà, denotava ja una preocupació formal que, amb Nieve 1892, es concretà en la recerca de l’expressió perfecta, freda i objectiva del parnassianisme, influït sobretot per José M de Heredia Bustos y rimas 1893, de publicació pòstuma, és el recull de sensibilitat més modernista el culte a les sensacions decadentistes s’uneix a una expressió elegíaca i intimista que denota la influència de Gautier, Baudelaire i Verlaine

El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973

Fou un dels introductors a Catalunya d’aquesta especialitat aleshores anomenada ballet aquàtic tot endegant un equip en el Club Natació Barcelona El 1958 aconseguí els primers Campionats de Catalunya duo i per equips i d’Espanya solo, duo i per equips El 1960, quan l’especialitat prengué embranzida, presidí la primera Comissió Tècnica de la Federació Espanyola de Natació i es donà a conèixer internacionalment En els Jocs Olímpics de Roma d’aquest mateix any fou nomenat membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Federació Internacional, càrrec que ocupà fins el 1982

A quinze anys entrà a l’Escola de Música de Tòquio i quatre anys més tard debutà com a pianista El 1900 una beca del govern li permeté d’estudiar a Leipzig, on romangué molt poc temps a causa d’una malaltia Compongué un repertori breu, format bàsicament d’obres per a cant i piano, per a cor i per a piano sol Fou un dels introductors de la música europea al Japó En les seves composicions intentà combinar les estructures melòdiques de la música popular japonesa amb les tècniques compositives occidentals, tasca en la qual fou un dels pioners Morí de tuberculosi

Cinturó negre desè dan, fou un dels mestres introductors del taekwondo a l’Estat espanyol el 1970 Collaborà des del 1980 amb la Federació Espanyola de Taekwondo FET en la promoció d’aquest esport El 2005 es convertí en responsable de les relacions internacionals de la FET i exercí de mànager de la selecció espanyola També fou vocal de la Federació Catalana de Taekwondo FCT, on treballà com a assessor de presidència i director tècnic de l’àrea d’exàmens de cinturons negres El 2009 fou guardonat amb el premi nacional que li atorgà la FET

Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780