Resultats de la cerca

Format a l’escola d’arts i oficis de Manresa i a Llotja Barcelona, freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc Artista polifacètic i inquiet, a setze anys es traslladà a París, i sojornà successivament a Suïssa, Itàlia, la Costa d’Or, Olot i Barcelona Exposà a la Galeria d’Art Modern i al saló d’humoristes de París i al Saló del Nu de Barcelona 1933, i hi obtingué premis Excellí també com a caricaturista i dibuixant festiu —signava Sutram —, com a illustrador i en treballs de joieria Té obres en museus i colleccions de Manresa, Barcelona, París, Londres, els EUA i el Japó

Germà de l’esmaltador Francesc Vilasís , es formà artísticament a Llotja, a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Perfeccionà estudis 1956-58 a París, a Llemotges i a Florència El 1959 establí el seu propi taller estudi Des del 1970, i fins la seva jubilació el 2005, fou professor d’esmalt a l’Escola Llotja, la qual també dirigí 1989-96 Desenvolupà una intensa labor en la difusió de l’art de l’esmalt amb conferències, escrits i cursos Fou creador del Butlletí de l’Esmalt  1976 i de la revista L’Esmalt  1988, i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’…

Filla de Josep Mainar i Pons , es formà a l’Escola Massana amb Miquel Soldevila Interessada per les noves aplicacions de la tècnica de l’esmalt, féu la primera exposició individual a Barcelona el 1957 Fou cofundadora dels Salons de Maig i d’Art Femení Guanyà el gran premi d’esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte del 1956 i fou convidada a la mostra internacional de joieria del Victoria and Albert Museum de Londres 1961 Entre les seves obres sobresurt el frontal de l’altar major de Montserrat 1958 i també les sèries inspirades en Homer i en el Tirant lo Blanc Rebé també el…

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats, …

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls de forma prismàtica acabats en piràmides Té una duresa de 7,5 i una densitat de 4,6-4,7 Normalment és de color marró o vermellós, però també pot ésser incolor, gris, verd o violeta Algunes d’aquestes varietats són utilitzades en joieria hom n'obté la varietat de color blau tractant el zircó natural És un mineral accessori, molt freqüent en les roques ígnies i les pegmatites de les famílies del granit, la sienita, etc Resisteix molt l’erosió mecànica i química, i per això és freqüent, com a mineral detrític, a les…

Treballà com a model a Barcelona i als Estats Units, on anà el 1969 A Catalunya, freqüentà el taller de Xavier Corberó Des del 1975 creà en exclusiva per a la joieria Tiffany de Nova York, per a la qual dissenyà sèries molt diverses de joies i complements amb un estil figuratiu inspirat en la natura, i des del 1979 en fou directora creativa S’establí a Catalunya la dècada de 1980 L’any 2000 creà la Fundació Nando & Elsa Peretti en memòria del seu pare, el magnat del petroli italià Nando Peretti, amb seu a Roma i una delegació creada el 2014 a Sant Martí Vell Gironès El 1987…

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, molt poques vegades en cristalls i generalment en masses denses i criptocristallines o de gra fi, i també en concrecions Presenta una fractura concoidal i un esclat de cera o de vidre La seva densitat és de 2,8 Té un color blau cel o verd blavós És un mineral secundari que s’ha format per l’acció de les aigües superficials sobre roques alumíniques ígnies o sedimentàries És susceptible de poliment i té una gran importància en joieria els exemplars criptocristallins de color blau han estat considerats des de molt antic com a pedres…

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls d’hàbit prismàtic, algunes vegades de dimensions considerables, coronats per bipiràmides o rombòedres Té una gran duresa 9 de l’escala de Mohs i una densitat de 4-4,1 Pur és incolor, però sovint presenta uns altres colors, deguts a impureses també presenta coloracions distribuïdes en zones, a causa de les inclusions d’uns altres minerals En el forn elèctric es fon a una temperatura de 2 050°C Les varietats més conegudes són les de color blau fosc, anomenades safir , i les de color vermell, anomenades robí ambdues són pedres…

Calixt Valentí Barcelona 1844 — 1907 fundà la casa el 1864 Fou succeït pel seu fill Agustí Valentí i Colom Barcelona 1869 — 1949, que adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del s XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill Agustí Valentí i Clua Barcelona 1910-1976 Coneguda amb el nom de Custòdia Valentí , té estructura turriforme, és d’estil neogòtic i conté, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent…

Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona el 1979 Destacà inicialment pel disseny d’interiors, com el de la cocteleria Bijou 1983 o el de la Joieria Berao a Barcelona, pel qual aconseguí el premi FAD d’Interiorisme el 1984 També dissenyà mobiliari urbà, i guanyà els concursos pels prototipus de quiosc de flors de les rambles 1989 i de columna anunciadora a Barcelona 1991 Aviat començà a projectar residències unifamiliars com la Casa Nassia, també a la capital catalana 1987-88, amb la qual guanyà el premi FAD d’Arquitectura el 1989 Tot i que s’…