Resultats de la cerca

Després de viure en un orfenat des dels 8 anys, ingressà al seminari menor dels pallottins, a Ehrenbreitstein, amb el desig d’ésser sacerdot Estudià teologia i filosofia a Limburg, on rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1910 Dos anys més tard fou nomenat director del seminari menor dels pallotins a Schönstatt i començà amb els joves seminaristes un treball pedagògic que mantingué al llarg de tota la seva vida L’any 1914 fundà el moviment apostòlic de Schönstatt a la vall del mateix nom, prop de Koblenz El 1941 fou empresonat per la seva oposició al nazisme i l’any següent fou portat al camp de…

Inscrit al neoclassicisme, a vegades utilitzà l’historicisme gòtic, com a l’església de Laecken, a Brusselles 1854 Creador de nombrosos edificis en aquesta ciutat, sobresurt el Palau de Justícia 1866-83, en el qual s’aplicà en els elements decoratius i s’esforçà en la integració del volum de l’edifici en el seu entorn, despreocupant-se de les necessitats pràctiques i menyspreant les dificultats tècniques

Professor de la Universitat de Lovaina, s’interessà per gairebé tots els camps teòrics i experimentals de la psicologia Escriví, entre altres obres, Tâche, réussite, échec Théorie de la conduite humaine 1953, Structure de la personnalité 1965, Psychanalyse et conception spiritualiste de l’homme 1955 i Théorie de la motivation humaine 1980

Durant la Revolució Francesa afavorí les mesures més extremistes dels jacobins Cap de policia durant el Directori, collaborà amb Napoleó Bonaparte en el cop d’estat del 1799 Napoleó I el conservà en el càrrec i el nomenà ministre de l’interior, senador i duc d’Òtranto Fou governador d’Illíria 1813 i després de la caiguda de l’emperador contra el qual conspirà fou ministre de Lluís XVIII Tornà amb Napoleó durant els Cent Dies 1814, i el 1815 fou ambaixador de Lluís XVIII a Saxònia però el 1816, acusat de regicidi, es retirà a Trieste

Fill de pares obrers, estudià ciències polítiques i socials a Lovaina El 1912 inicià el moviment de la Joventut Obrera Cristiana JOC, no reconegut oficialment fins el 1925 Fou designat cardenal per Pau VI el 1965

Deixeble de M Casteras i de P Souquet, de l’escola geològica de Tolosa Llenguadoc, és professor d’aquesta universitat Estudià la comarca del Maestrat i l’entroncament amb els Catalànids Recherches géologiques aux confins des Chaînes Ibériques et Catalane 1974, obra que, acompanyada d’un mapa geològic, omplí un dels buits més importants del mapa geològic de la península Ibèrica Aquesta obra fou precedida d’unes trenta-cinc notes prèvies sobre qüestions d’estratigrafia i d’esbossos paleogràfics i evolutius del conjunt muntanyós iberocatalà o de tot el nord-est de la península Ibèrica És coautor…

Fou bisbe de Bristol i de Durham És considerat com un dels exponents principals, a Anglaterra, de la teologia natural i de l’ètica de després de la Reforma És autor de Fifteen Sermons 1726 i Analogy of Religion 1736, obra en la qual defensa, contra el racionalisme, la raonabilitat de la religió natural i revelada

És autor de nombroses invencions i millores en els camps més diversos bombes hidràuliques, extintors d’incendis, una màquina distribuïdora de cervesa per a bars, el vàter primera patent el 1788, una màquina per a imprimir talons bancaris 1806, etc Es plantejà teòricament i pràcticament els problemes inherents a la producció en cadena i fou dels primers a proposar l’hèlix com a propulsor dels vaixells de vapor