Resultats de la cerca

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Començà jugant a l’Imperio FC i la temporada 1945-46 ingressà al Múrcia, a primera divisió Pertangué al Barcelona 1947-51, però només jugà sis partits Cada temporada era cedit alguns mesos a altres equips Sabadell 1947-48, a primera Girona 1948-49, a segona Racing de Santander 1949-50, a segona, i Lleida 1950-51, a primera Fitxà pel Valladolid 1951-53 i Las Palmas 1953-54 El 1950 disputà un partit amb la selecció catalana, a les Corts

Migcampista, s’inicià a la Unió Esportiva Lleida 1974-77, passà al Burgos 1977-78, on debutà a la primera divisió, i fitxà pel Futbol Club Barcelona, però tan sols hi jugà 16 partits, tres dels quals a la Lliga 1978-79 Guanyà la Recopa d’Europa i fou cedit a l’Almeria 1979-81, però alternà amb el Barcelona Atlètic 1980-83 Retornà a la màxima categoria al Múrcia 1983-86 i acabà jugant novament al Lleida 1986-88

Començà a jugar a l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona el 1988 en la posició de segona línia Passà a l’RC l’Hospitalet 1995-2002, on acabà jugant com a tercera clau, i al BUC la temporada 2002-03 En el seu palmarès, hi figuren tres Campionats d’Espanya 1988, 1994, 1997 i dues Copes de la Reina 1998, 2002 Formà part de la selecció espanyola en trenta-tres ocasions i disputà la Copa del Món 2002 a Barcelona

Començà jugant a l’Ibèric 1903 i passà al Football Club X, on jugà quatre temporades i aconseguí tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Arran de la fusió amb el RCD Espanyol, s’incorporà a l’equip blanc-i-blau 1908-18 i es convertí en un dels primers mites del club Tornà a guanyar el Campionat de Catalunya 1912, 1915, 1918 Amb la selecció catalana jugà 4 partits i fou campió de la Copa Príncep d’Astúries 1916

Exterior dreta que començà jugant al Club Beisbol Viladecans Guanyà set Campionats d’Espanya 2001-07 i quatre Copes de la Reina 2003, 2004, 2005, 2007 El 2003 aconseguí la quarta posició de la Copa d’Europa de softbol Jugà també al Kirolgi Orioko Bate Bizkorrak 2008-09 i al Projecte Gavanenc des del 2009 Amb la selecció espanyola, fou campiona d’Europa l’any 2007 i participà en el Campionat d’Europa del 2009 Jugà també amb la selecció catalana

Fundat el 1948 com a secció del Centre Social Metropolità, estigué vinculat a la companyia de Transports Metropolitans de Barcelona El seu primer entrenador fou Josep Vila, que feu pujar l’equip a primera categoria catalana després de guanyar el campionat de segona categoria A 1952 i el de primera categoria B 1953 Els anys seixanta i setanta jugà a tercera divisió estatal i posteriorment tornà a competir en campionats catalans La temporada 1986-87, jugant a segona catalana, es fusionà amb el Club Esportiu Mediterrani

Començà jugant d’interior i després ho feu de defensa Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1932-35, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1934 i ascendí a segona divisió després d’assolir el títol de tercera Posteriorment passà a l’Esport Club Granollers 1935-37, 1940-41, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de primera categoria B 1936, el Badalona 1939-40, el Sabadell 1941-44 i el Martinenc 1944-46 Jugà dues vegades amb la selecció catalana i marcà un gol

S’inicià al Centre Catòlic de l’Hospitalet, i a 15 anys s’incorporà a l’AB Juniors actual CB l’Hospitalet amb el qual disputà la final del Campionat d’Espanya 1936 Formà part de la selecció, integrada només per jugadors catalans, que guanyà el torneig disputat en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1938 Després de la Guerra Civil continuà jugant amb l’Hospitalet, amb el qual fou campió d’Espanya, i posteriorment amb el CC l’Hospitalet, on es retirà l’any 1947

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978