Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Indra
Mitologia
Divinitat índia, de l’antiga mitologia vèdica, que viu al cel i a l’atmosfera.
Reguladora del temps i dispensadora de la pluja, té, com el Júpiter clàssic, el llamp i el tro com a atributs
estel de Barnard
Astronomia
Estel de la constel·lació del Serpentari.
És el tercer estel més pròxim 6 anys llum, té una magnitud visual aparent de 9,5, és un nan vermell i pertany al tipus espectral M 5 Fou descobert el 1916 per EE Barnard en comparar dues fotografies preses amb un interval de 18 anys Té el moviment propi més gran uns 10,3’ anuals Les pertorbacions que presenta aquest moviment podrien ésser causades per l’existència al seu voltant d’un sistema planetari, format essencialment per dos grans planetes, un amb una massa comparable a la de Júpiter i amb un període d’11,5 anys, i l’altre amb una massa 1,15 vegades la de Júpiter i amb un període de 26…
punts de Lagrange
Astronomia
En el moviment de tres cossos entorn d’un centre comú de gravetat i un dels cossos essent molt més petit que els altres, conjunt de cinc posicions tals, que, si el cos més petit n’ocupa alguna, les òrbites són pràcticament el·líptiques.
El grup Troià és disposat sobre els punts de Lagrange del camp gravitacional Sol + Júpiter Els punts de Lagrange foren suggerits per JLLagrange el 1772
Simon Marius
Astronomia
Nom amb què és conegut l’astrònom alemany Simon Mayr (o Mair, o Mayer).
Estudià astronomia amb Tycho Brahe, i descobrí, independentment de Galileu i un quant temps més tard que ell, l’existència dels quatre satèllits més grossos de Júpiter
Taranis
Mitologia
Divinitat celta, esmentada per Lucà, a la qual eren oferts sacrificis humans.
Ha estat identificada amb Júpiter, car es conserven epigrafies d’un Iuppiter Taranucus , però tots els intents per a determinar la seva figura i els seus atributs són hipotètics
Cal·listo
Astronomia
El més exterior dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals és de 100 km…
periastre
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un astre secundari en què aquest es troba a la mínima distància del principal.
En el cas que l’astre principal sigui el Sol, rep el nom de periheli en el cas que sigui la Terra, el de perigeu en el cas que sigui Júpiter, perijove , etc
apoastre
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un astre secundari o d’un satèl·lit artificial en què aquest es troba a la màxima distància del principal.
En el cas que l’astre principal sigui el Sol, rep el nom d' afeli en el cas que sigui la Terra, el d' apogeu en el cas que sigui Júpiter, apojove , etc
Quirí
Mitologia
Divinitat romana, epònim dels romans (quirit), relacionada originàriament amb els sabins de Curi, que juntament amb els habitants del Palatí donaren naixença a Roma; d’altres el relacionen amb el déu de la llança (quiris).
De fet hom l’identificà amb Ròmul i amb Mart Venerat en un oratori del Quirinal, constituïa amb Júpiter i Mart la tríada que representava la unitat del Capitoli, del Palatí i del Quirinal
Burillo
Futbol
Futbolista.
L’any 1931 fou fitxat com a davanter pel Catalunya Posteriorment milità en el Júpiter 1932, el Martinenc 1933, el Terrassa 1934-35 i el Girona 1935-37 El 1936 actuà dues vegades amb la selecció catalana