Resultats de la cerca

Dominicà, resident al convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de Catalunya vers el 1320 És autor d’una resposta a la pregunta de Ramon d’Era sobre la licitud dels violaris i censals

Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà  El heredero fiduciario 1965, El albaceazgo…

Catedràtic de dret romà a Saragossa i a Barcelona, es caracteritzà per les seves idees tomistes i per la defensa dels principis catòlics Entre altres obres, publicà uns Prolegómenos e introducción general al estudio del derecho y principios del Derecho Natural 1877 i una Historia externa del Derecho romano 1884

Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou empresonat a…

Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804

Germà de Manuel Planas i Casals Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i degà de la facultat de dret Dirigí la Revista de Jurisprudencia de Cataluña , fou diputat pel partit conservador i, a part els treballs jurídics, pronuncià un discurs universitari de caràcter polític, La evolución del socialismo contemporáneo 1902

Pertanyent a la carrera judicial, fou molts anys jutge encarregat del Registre Civil de Barcelona, que organitzà per tal que funcionés amb la màxima eficàcia Especialista en dret de nacionalitat i de família, lluità per la reforma d’aquest darrer participà molt activament en tots els moviments democratitzadors del poder judicial durant la dictadura franquista Publicà Derecho del Registro Civil 1962, Derecho de nacionalidad i, en collaboració, Derecho de arrendamientos urbanos

Es llicencià en dret i en lletres a la Universitat de Montpeller 1935, on es doctorà en dret 1944 amb la tesi Contribution à la théorie générale du contrat administratif  posteriorment publicada amb el títol  Théorie générale du contrat administratif , 1945 En aquesta mateixa universitat fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948 Fou degà de la seva facultat de dret 1962-69 i primer rector de la Universitat de Montpeller I d’ençà del 1971 Dirigí a Perpinyà 1957-62 l’incipient Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics, i també la secció de jurisprudència de les revistes  Revue…

Establert a Barcelona el 1617 Fou magistrat de la reial audiència de Catalunya Després dels fets del 1640, fou addicte a la generalitat, però arran de la immediata ocupació francesa, es feu fidel a Lluís XIII, i contribuí a la destitució del lloctinent La Mothe Publicà Defensa de la auctoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña 1646, en favor del reialisme Decretà la detenció del president de la generalitat, acusant-lo de desobediència al lloctinent francès El 1652 es traslladà al Rosselló, on treballà per fomentar-ne l’annexió a França És pare del polític i escriptor Francesc…

Participà en la insurrecció de Vic contra Felip V de Castella 1705 Fou magistrat de l’audiència creada a Barcelona pel primer Carles III Quan els seus fills Joan Baptista i Josep Anton desertaren juliol del 1714, ell romangué a la ciutat assetjada Li foren segrestats els béns per Felip V