Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
serpoll
Botànica
Jardineria
Mata de la família de les labiades, de tiges repents i radicants, amb fulles linears o el·líptiques, i amb flors violàcies o blanquinoses, reunides en inflorescències capitades.
Es fa en roquissars, pastures seques, rasos, etc, a l’Europa septentrional i en algunes serralades del S d’Europa Actualment aquesta espècie ha estat subdividida en altres Té propietats tòniques, expectorants i antiespasmòdiques El serpoll de jardí var splendens és conreat en jardineria i és usat sobretot per a fer vorades de platabandes
prunel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples, generalment ovades i crenades, i de flors violades, arranjades en espigues terminals denses.
Les espècies més comunes són la prunella de muntanya Phastifolia i la prunella vulgar Pvulgaris
betònica
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm, de fulles fistonades i tiges simples acabades en espigues compactes de flors purpúries.
Viu en alzinars, rouredes, matolls, etc, de muntanya Antigament planta medicinal de gran prestigi i de nombroses virtuts suposades, és emprada encara en decocció en el tractament d’úlceres
herba ventolera
Herba penyalera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o lanceolades i de flors purpúries en verticil·lastres.
Apareix en vores de camps i de camins, en terrenys àrids, etc
herba dels gats
Herba dels gats
David J. Stang (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de fins a 50 cm d’alçada, tomentosa, de fulles menudes ovades i de flors axil·lars de color de rosa.
Es fa en vessants i pedregars eixuts de les Illes Balears És una herba remeiera excellent i policresta
hisop
Hisop
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o sufruticosa, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles oblongues i de flors blaves o violades.
Es fa en terrenys àrids i pedregosos, especialment a les muntanyes mediterrànies calcàries Té virtuts antiinflamatòries, expectorants, etc era considerada gairebé com una panacea
herba felera
Herba felera
Zeynel Cebeci (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 5 a 20 cm, pilosa, de fulles partides en tres segments linears divaricats i de flors axil·lars grogues.
Creix en erms, guarets i pedregars secs És tinguda per antiespasmòdica, antihidròpica i antiartrítica
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània