Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Gregori VIII
Cristianisme
Nom de l’antipapa Maurici Bordin (1118-20).
Legat de Pasqual II, es prestà a coronar emperador Enric V 1117, el qual fou excomunicat pel papa Mort Pasqual II, l’emperador el féu elegir papa enfront de Gelasi II, elegit pel conclave Abandonat per l’emperador, fou derrotat a Sutri pel nou papa Calixt II i fou fet presoner
Geórgios Akropolítēs
Historiografia
Historiador bizantí.
Preceptor del futur emperador Teodor II Làscaris, del qual fou també gran logoteta, sota Miquel VIII Paleòleg fou legat al concili II de Lió XIV ecumènic, 1274, per a la unió de les Esglésies Autor de diverses obres poètiques i teològiques, és conegut per la Crònica de l’imperi llatí d’Orient
Svatopluk de Moràvia
Història
Rei de la Gran Moràvia (870-894).
Féu una aliança amb els bohemis Es deslliurà de la tutela germànica 871 i es posà sota la protecció de Roma, que li trameté sant Metodi com a legat i missioner Fou reconegut pels bohemis, fet que comportà la implantació del cristianisme a Bohèmia Durant el seu regnat, Moràvia arribà al seu poder màxim
Climent VIII
Tomba de Climent VIII a la sala capitular de la catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Gil Sanxis Munyós i Carbon, dit Doncel, en ésser elegit papa (1423-29), considerat antipapa.
De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…
qüestió dels ritus xinesos i malabars
Cristianisme
Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII.
Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima adaptació,…
El primer premi Pau Casals, per a Jordi Savall
El músic Jordi Savall és el guanyador de la primera edició del Guardó Pau Casals, instituït per la Generalitat de Catalunya el 2016 per distingir les persones que han contribuït decisivament a la projecció internacional de la cultura catalana El premi també investeix el guardonat amb el títol de legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys
Tit Sexti
Història
Militar
Militar romà.
Legat del Cèsar a la Gàllia 54, hi féu lleves i, durant la campanya contra Vercingètorix, custodià els campaments petits Fet el segon triumvirat, vencé Cornifici i s’ensenyorí de l' Africa Vetus Després de la batalla de Filipos 45 aC, hagué de cedir la Numídia, i, reconquerida més tard, la lliurà definitivament a Lèpid 40 aC
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…
Alberic
Cristianisme
Cardenal d’Òstia.
Monjo de Cluny, fou abat de Verdun amb dificultats Refusà el bisbat de Langres per tal d’ajudar Pere el Venerable a restablir la disciplina i la pau dins l’orde Creat cardenal 1138 per Innocenci II, actuà de pacificador a Escòcia i a Sicília i de legat papal a França 1145 Promogué, ensems amb Bernat de Claravall, la segona croada
Niccolò Albergati
Cristianisme
Monjo cartoixà, bisbe de Bolonya (1417) i cardenal (1426).
Fou legat en les temptatives de pau entre França i Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys 1422-23 i 1431, al concili de Basilea, on intentà, sense èxit, de retornar els pares conciliars a l’obediència d’Eugeni IV 1433-36, i a la dieta de Nuremberg per a la reforma d’Alemanya 1438 al retorn de la qual morí