Resultats de la cerca

El precedí la creació del Grup d’Estudis i Iniciatives Socialistes, editor de Lletres a l’Opinió Era liderat per Amadeu Cuito, Josep Buiria i Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach Al novembre de 1978, significats membres de l’agrupació Lídia Bargalló, Gabriel Almodóvar, Josep Buiria, Enric Nosàs i Albert Vergès inscrigueren el Partit Socialista Democràtic

El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques Terra baixa, El místic , etc Autor d’obres teatrals, com L’agència comercial estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934, Les sabates de Lídia 1934, El vell flautista 1950 i altres

Seguí Alexandre a Àsia, i el 324 tornà a Macedònia Dirigí la guerra contra les ciutats gregues revoltades en premi, rebé la satrapia de Lídia 321, però, foragitat d’allí per Antígon 319, passà a Macedònia Enviat a barrar el pas a Antígon, que intentava de reunir-se amb Cassandre, fou batut i mort al Bòsfor traci

El Palau Sant Jordi de Barcelona acull un festival de música de solidaritat amb Kosovo organitzat per la Plataforma Catalunya per Kosovo i per la Generalitat de Catalunya Amb Andreu Buenafente com a presentador, unes 6000 persones segueixen les actuacions de Lluís Llach, Sopa de Cabra, Els Pets, Gossos, Marina Rossell, Sílvia Comes i Lídia Pujol, el gallec Carlos Núñez i el grup kosovar Juvenilia, entre altres músics

Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

La seva mare li donà la satrapia de Lídia, la Gran Frígia i Capadòcia, amb el càrrec de general en cap de l’exèrcit d’Àsia Menor El dia de la coronació del seu germà Artaxerxes II , provà d’apunyalar-lo, sense èxit Havent estat indultat, creà un cos d’exèrcit de grecs mercenaris —els Deu Mil— que l’ajudaren a portar la guerra contra el seu germà Fou vençut i mort a la batalla de Cunaxa , fets narrats a l’ Anàbasi

Escrita en llengua catalana, la seva temàtica és essencialment històrica i formalment s’estructura en tres apartats articles de fons, documents i bibliografia El seu director és Cebrià Baraut i entre els collaboradors més destacats figuren Lídia Armengol, Manel Mas, Antoni Morell, Prim Bertran, David Mas, Joan Burguès o Nemesi Marqués En la presentació del primer número, Joan Burguès definí els objectius de la revista de la manera següent «fer conèixer la història d’Andorra, les seves institucions i els valors culturals, religiosos i artístics, del qual el nostre poble és alhora dipositari i…

És un nus de comunicacions, té mercat agrícola i és un centre d’elaboració de panses A l’antiguitat Magnèsia del Sípil , formà part del regne de Lídia Sotmesa pels perses segle VI aC i pels selèucides segle III aC, passà als romans pel testament d’Àtal III 133 aC A l’època cristiana fou seu d’un bisbat, i es mantigué pròspera durant l’edat mitjana Ocupada pels turcmans i, més tard, pels otomans, aquests en feren la residència favorita i l’embelliren amb notables edificis i mesquites

Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una considerable popularitat, sobretot al País Valencià Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899