Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
quinquagèsima
Cristianisme
Diumenge que precedia el primer diumenge de quaresma, anomenat així perquè era el cinquantè dia abans de la Pasqua.
Fou suprimida de l’any litúrgic en la nova ordenació 1970
Ramon Sunyer i Clarà
Detall d’un fermall, obra de Ramon Sunyer i Clarà
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Joier i argenter.
Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de Montserrat 1916, el portapau de l’abadia de Montserrat, el coronament del…
salmista
Cristianisme
Persona que canta o recita salms en l’ofici coral o en la missa.
Ministre litúrgic, en les esglésies de tradició siríaca constitueix el primer dels ordes menors
sexagèsima
Cristianisme
Nom que hom donava al diumenge i a la setmana segona abans de la quaresma, corresponent a seixanta dies abans de la Pasqua.
Com tot el temps de septuagèsima, ha desaparegut en la reforma del calendari litúrgic 1969
uníson
Música
Una mateixa nota o una mateixa melodia realitzada per dues o més veus o per dos o més instruments, talment que sonin alhora i a la mateixa altura o a una distància d’octaves.
La majoria de les cançons tradicionals, i sovint el cant litúrgic, són interpretats a l’uníson
misteri
Cristianisme
Cadascun dels passos de la vida, passió i mort de Jesucrist.
Són l’objecte de diverses festes del culte litúrgic i, alhora, constitueixen les parts en què es divideix el rosari
ordinari de l’ofici
Cristianisme
La part invariable de l’ofici diví.
Comporta també alguns elements que només varien en cadascun dels períodes de l’any litúrgic i constitueixen l' ordinari del temps
teologia dels misteris
Cristianisme
Teologia elaborada per Odo Casel i l’abadia de Maria Laach, basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.
Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic
acolitat
Cristianisme
A l’Església Llatina, darrer dels quatre ordes menors que precedien el sacerdoci.
Des del 1972, juntament amb el lectorat, constitueix un ministeri litúrgic, no exclusiu dels clergues, que habilita per a ésser ministre extraordinari de l’eucaristia