Resultats de la cerca
Es mostren 564 resultats
Sant Pere de Mogrony

Vista de l’església de Sant Pere de Mogrony
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Gombrèn (Ripollès), situada al vessant meridional de la serra de Mogrony, a 1.408 m alt., en un indret encinglerat.
L’edifici és romànic, d’una sola nau, amb tres absis trilobulats i un atri S’hi accedeix a peu des de la Mare de Déu de Mogrony L’església de Sant Pere fou restaurada pels bisbes Morgades 1880 i Torras i Bages 1915 hom hi celebrà festes de tipus patriòtic i romàntic, per tal com Mogrony ha estat font d’una sèrie de llegendes èpiques sobre la reconquesta del país Quintilià de Mogrony hi constitueix una mena de Pelagi català L’església de Sant Pere existia ja el 899, i fou refeta el 1130, dins del terme de l’antic castell de Mogrony Mucronio o Mogronio El castell és esmentat ja el 885, que…
Pavel Petrovič Bažov
Literatura
Escriptor rus.
De família minera, milità al PCUS, i fou diputat del soviet suprem Redactor del diari Krest'janskaja Gazet ‘Diari camperol’, 1923-29, destacà com a autor de contes i novelles inspirats en llegendes de l’Ural Malakhitovaja škatulka ‘L’estoig de malaquita’, 1939, Kamennyj evetok ‘La flor de pedra’, 1946
Agustín Durán
Història
Erudit.
Es dedicà a l’estudi i a la reproducció de texts castellans antics i fou director de la Biblioteca Nacional de Madrid La seva investigació donà una Colección de Romances Antiguos i el Romancero General o de Durán Inspirat en aquests treballs, compongué algunes llegendes, com La infantina de Francia
Eduard Solà i Franco
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor equatorià.
Fill d’un català, estudià a Barcelona Residí a París, Varsòvia, Nova York i Florència Estrenà a l’Amèrica Llatina diverses obres teatrals Com a escriptor i com a pintor el preocuparen les llegendes i la vida popular de l’Equador El 1951 exposà a Barcelona Galeries Laietanes presentat per André Maurois
gorgs de Noedes
Estany
Estanys de capçalera de la riera de Noedes, afluent (amb la riera d’Orbanyà) de la Tet per l’esquerra.
El gorg Blau 2 130 m alt, el més petit, desguassa per una conducció al naixement de la riera, a la sortida del gorg Estelat 2 110 m alt És considerat també pertanyent a aquest grup el gorg Negre, a la capçalera de la veïna vall d’Évol Han donat origen a moltes llegendes
Standish O’Grady
Literatura
Novel·lista irlandès.
Les seves versions angleses de les llegendes irlandeses li conferiren el títol de “pare de la renaixença literària irlandesa” Ultra la seva History of Ireland Heroic period 2 volums, 1878-80, entre les seves obres cal destacar Finn and his companions 1892, The flight of the eagle 1897 i l’assaig Early bardic literature 1879
Frans Gunnar Bengtsson
Literatura sueca
Escriptor suec.
Destacà sobretot pels seus assaigs sobre figures històriques, com Karl XII s levnad ‘La vida de Carles XII’, 1935-36 És autor també de poesia, com Legenden om Babel ‘Llegendes de Babel’, 1925, i de la novella Röde Orm ‘Orm, el roig’, 1941, en la qual, amb humor subtil, fa una crònica del període viking
vogul
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins l’okrug autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia.
Els voguls o mansis es dediquen sobretot a la caça i a la ramaderia de rens i bovins A l’estiu habiten en cabanes còniques cobertes d’escorça de bedoll, i a l’hivern en petites cabanes quadrangulars de troncs Conserven molts elements del folklore tradicional cants, llegendes, culte de l’os, etc Practiquen el xamanisme
Lluís XVII de França
Història
Rei nominal de França (1793-95), delfí de Vienès (1789-93) i duc de Normandia.
Segon fill de Lluís XVI, en morir aquest els reialistes el reconegueren com a rei de França, però la Comuna el posà sota la tutela del sabater Simó, el qual l’educà com un fill del poble Morí d’escròfula, i fou enterrat en secret al cementiri de Santa Margarida Entorn de la seva suposada supervivència circularen moltes llegendes
Circe
Mitologia
Màgica, filla del Sol i de Perseis que habità a la mítica illa d’Eea, la qual hom ha localitzat al Circeo (Itàlia).
Segons l’Odissea transformà en porcs els companys d’Ulisses, però aquest els alliberà i s’escapà de la metzina de Circe amb l’ajut d’Hermes De l’heroi, amb el qual visqué tot un any, Circe tingué Telègon, Cassífone i, segons unes altres llegendes, Llatí, epònim dels llatins, Anties, Àrdees i Rom, epònim de Roma