Resultats de la cerca

L’allèrgia a la llet de vaca és un trastorn caracteritzat per una reacció allèrgica desencadenada en ingerir llet de vaca, que pot tenir diverses manifestacions En general és deguda a una allèrgia envers les proteïnes contingudes a la llet de vaca, que es produeix pels mateixos mecanismes que l’allèrgia en general La manifestació més habitual d’aquesta forma d’allèrgia consisteix en deposicions diarreiques persistents i de vegades vòmits, que poden arribar a causar desnutrició Hi ha infants que presenten a més altres trastorns allèrgics com ara rinitis,…

Sintetitzada a les glàndules mamàries, és present, com a única font natural coneguda, a la llet dels mamífers Quan la llet és fermentada per bacteris, com ara els lactobacils, es transforma en àcid làctic acidosi làctica És emprada en la preparació de llet polvoritzada per a lactants i malalts i com a excipient en la fabricació de comprimits

Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris

Com que els glòbuls de greix emulsionats en la llet no tenen tanta densitat com el plasma, tendeixen a reunir-se a la superfície formant una capa espessa i groguenca Hom pot accelerar aquesta separació física i fer- la pràcticament total per aplicació de la força centrífuga

Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell

Un grau Dornic equival a 0,1 g d’àcid làctic per litre de llet

Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge…