Resultats de la cerca

Situació Edifici de tipologia romànica, molt transformat pel seu canvi d’orientació i la construcció d’una nova capçalera a ponent ECSA-JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del nucli urbà del poble de Fulleda Mapa 33-16 417 Situació 31CF352923 S’arriba a Fulleda des de les Borges Blanques per la carretera que passa per la Floresta, els Omellons i l’Espluga Calba També s’hi pot arribar des de Tarrés, a tocar de la N-240 JAA-CPO Història El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, la seva muller Ermessèn i llurs fills establiren un…

En un principi els vaixells eren construïts amb fusta de xiprer, de cedre i d’acàcia, però aviat hom emprà els metalls en les àncores i certs additaments bèllics o decoratius Els egipcis ja resolgueren diversos problemes que presenta el govern de la nau i en construïren algunes de grans dimensions 22 m d’eslora i 25 tones d’arqueig Les necessitats del comerç grec feren augmentar el desplaçament de les naus sorgí el tipus anomenat trirrem i hom aconseguí avenços tècnics importants, com el calafatament del buc i el folratge de la carena amb cuir o plom A l’edat mitjana, les fustes més emprades…

Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals diversos, no…

Recorren el mur verticalment unides per sèries d’arcuacions, que es repeteixen Aquest estil s’estengué per Europa als segles XI i XII A la península Ibèrica restà pràcticament limitat a la zona de la marca Hispànica En són exemples Sant Vicenç de Cardona 1040 i Santa Maria de Ripoll 1032

Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és…

Avui fan de suport de l’ara d’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb ECSA - J Giralt Els quatre capitells que avui decoren i suporten l’ara de l’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb provenen de la probable villa romana de la partida dels Morulls, a Gerb, i potser formaren part d’algun baldaquí que cobria un hipotètic baptisteri, similar al conegut de la basílica paleocristiana del Bobalar, a Seròs Segrià Tots quatre són idèntics i presenten un estat de conservació que podríem qualificar de bastant bo, deixant de banda alguna fractura present a les parts superiors De…

Situació Petita església d’extrema simplicitat, convertida avui dia en borda de pastors Arxiu Gavín La capella de Sant Corneli és al cim de la muntanya homònima a la qual s’arriba després d’una dura ascensió de quatre hores des d’Abella de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG352722 Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt, consta que la capella de Sant Corneli, amb un sol altar, estava en bon estat MLIC Església És un edifici totalment desafectat i utilitzat només com…

Comprèn bolets de mida petita, amb peu central i capell infundibuliforme Tubaria o cama lateral i curta Crepidotus , que creixen sobre fusta morta, humus, molsa, etc

Les corticiàcies formen una família de molts gèneres i espècies, d’aspecte macroscòpic semblant, sovint crustaci crustoteci les diferències són principalment microscòpiques Amb tot, algunes espècies, com la de la fotografia, Pulcherricium caeruleum , són fàcils de reconèixer a simple vista en aquest cas, pel pigment blau intens August Rocabruna / SCM Aquesta família, presa aquí en sentit ampli, a l’expectativa de més estabilitat en la seva divisió en famílies més petites i homogènies, comprèn sobretot fongs en crosta resupinats, o en ocasions efuso-reflexos amb el marge alçat i fins i tot…