Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
Sant Quiri
Vista aèria del conjunt de Sant Quirí
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), a l’W del terme, al cim de la muntanya de Sant Quiri
, que domina la confluència de les valls de Castellàs i de la Guàrdia, a ponent, i d’aquesta amb la de Pallerols, a llevant.
Al vessant meridional hi ha el llogaret de Malgrat de Noves
serra de Cantallops
Serra
Elevació muntanyosa (895 m) al límit dels altiplans de la Segarra amb la Conca de Barberà, entre els torrents de Saladern i de Forès.
Prop del cim hi ha el llogaret de Sabella de l’Abadiat
Arletes
Grup de cortals del terme municipal de Conat (Conflent) situat al vessant septentrional del coll de Bigues.
Era un antic llogaret que pertanyia, al s XIV, a la jurisdicció reial
Montardit
Aspecte del poble de Montardit (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (946 m alt.) del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a l’esquerra del barranc de Montardit , afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, que neix al vessant W del tuc de la Cometa i desemboca a Ribera de Montardit.
De la parròquia Santa Cecília depenen aquest llogaret, Llarvén i el mas de Copons
la Granja de la Costera
Municipi
Municipi de la Costera, al peu de la Costera de Ranes, a l’W de Xàtiva, a la plana regada a l’esquerra del riu Cànyoles.
El terme, de petita extensió, és dividit en diversos sectors, els més importants dels quals són els de Quilis amb el llogaret del mateix nom, la Marcereta amb la caseria del mateix nom, l’ Alter i el Gars L’agricultura de regadiu tarongers, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la séquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de Llosa, ocupa tot el territori Una part de la població treballa a la indústria de la comarca El poble 338 h agl 2006, grangers té l’origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la…
l’Alcúdia de Gallinera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vall de Gallinera (Marina Alta), situat a la dreta de la rambla de Gallinera, entre Benialí i Benirrama.
De població morisca, fou atribuït, el s XVI, a la parròquia de Benirrama Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al s XIX
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Ans
Caseria
Caseria del municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya) situada a la dreta del riu d’Er, entre Er i Gorguja, al llarg de la carretera de la Guingueta d’Ix a Montlluís.
El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de Llívia el monestir d’Eixalada hi adquirí un predi que poc després passà al monestir de Cuixà
Vilella
Despoblat
Despoblat del municipi de Sueca (Ribera Baixa), al S de la ciutat, a la riba esquerra del Xúquer, a l’interior del gran meandre que forma el riu entre Fortaleny i Cullera.
El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera/> El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers
Campo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Juntament amb el llogaret de Beleder, aquesta zona actualment aragonesa fou de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall mitjana de l’Éssera, a la confluència amb la vall de Bardaixí