Resultats de la cerca

El 1917 ingressà a l’Institut Nacional de Música, on estudià piano i teoria amb J Octaviano, i harmonia amb Federico Nascimento Posteriorment fou alumne de Francisco Braga Fou fundador del Conservatori Brasiler de Música el 1936 i de l’Acadèmia de Música el 1945 Entre les seves obres destaquen Trio brasileiro , opus 32, per a piano, violí i violoncel, Canção Sertaneja , opus 31, i la seva segona simfonia, inspirada en el poema O Caçador de Esmeraldas , d’O Bilac Compongué dues òperes, dues simfonies, cançons i peces per a piano El 1929, la seva Suite per a orquestra concursà al Festival…

D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el prengué sota la…

Vida Llicenciat en dret, estudià magisteri i exercí el periodisme mentre escrivia obres de teatre i lletres de cançons Germà de l’actor Jesús Puche, treballà com a doblador als estudis Paramount de Joinville París El 1932 s’installà a Barcelona i s’introduí en la indústria cinematogràfica com a guionista i dialogista de Pasa el amor 1933, Adolf Trotz i Incertidumbre 1935, Isidre Socias i Joan Parellada El 1934 substituí Fèlix de Pomès al capdavant de la secció de doblatge dels estudis Trilla-La Riva, on imprimí un segell personal i unes maneres de fer professionals En plena guerra civil…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1987-95 procedent de l’Atlético de Madrid, i guanyà cinc Lligues consecutives 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1995, cinc Supercopes d’Espanya i, en l’àmbit internacional, una Copa d’Europa 1991 i dues Recopes d’Europa 1994, 1995 Jugà 245 partits amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí el Mundial B de Barcelona 1979 i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992

Competí representant el Club de Boxa Cerdanyola Aconseguí el subcampionat d’Europa de pes mosca en dues ocasions 1985, 1988 i fou campió estatal del mateix pes tres vegades 1984, 1985, 1988 Prèviament també havia estat campió de Catalunya en la categoria de pes gall 1978

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

En el seu palmarès consten diverses victòries del Campionat de Catalunya i d’Espanya en totes les categories, així com els Campionats d’Europa juvenil 1994, júnior 1995 i absolut 2002 de patinatge de velocitat Competí per l’equip Alessi Powerslide World a la Copa del Món, amb el qual aconseguí pujar al podi en dotze ocasions i guanyà tres proves Seül, 2005 Sursee, 2006, i Saint-Moritz, 2007 Fou membre de la selecció catalana 2006-09, amb la qual aconseguí l’or a la Copa Amèrica 2007 i els Jocs de l’Alba 2009 Guanyà altres trofeus internacionals com ara el Tres Pistes de França, el Trofeu San…

Migcampista, es formà a la Damm i jugà dues temporades al CE Sabadell a segona divisió 1972-74 Després actuà amb l’Sporting de Gijón, el Llevant i el Badajoz Jugà en una ocasió amb la selecció catalana 1973 Com a entrenador destacà el càrrec de segon de Rafa Benítez al Liverpool quan l’equip anglès guanyà la Lliga de Campions 2004-05 Fou director esportiu del RCD Espanyol 2006-09

Cinturó negre setè dan, impartí cursos i seminaris de formació a joves karatekes Treballà com a director tècnic de la secció de karate del Club Natació Barcelona Exercí de coordinador i com a seleccionador espanyol de l’especialitat de combat

Debutà en l’alta competició el 1999 Guanyà el Campionat Internacional d’Anvers 1999 i, el mateix any, es proclamà campió del món individual –en la categoria de menys de 80 kg– i per equips Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya 2002 en talla mitjana Fou tercer en la Copa d’Espanya IFBB 2008 en la categoria de pes pesant