Resultats de la cerca

Es formà al conservatori de París amb Darius Milhaud i el 1953 inicià la seva carrera en el cinema treballant per als cineastes de la Nouvelle Vague Hiroshima mon amour 1959, Tirez sur le pianiste 1960, Le mépris 1963, Viva Maria 1965 Parallelament desenvolupà també una important activitat internacional Women in Love 1970, Il conformista 1970, Julia 1977, etc

És famós per la novella satírica i didàctica Euphues or the Anatomy of Wit 1578, seguida d' Euphues and his England 1580, on iniciava l’estil anomenat eufuisme Escriví peces de teatre Sapho and Phao 1583, Endimion 1586-87, Love's Metamorphosis 1589, Midas 1589, Mother Bombie 1589-90 i The Woman in the Moon 1594-95, on adaptà la comèdia pastoral italiana

Influït per Walt Whitman, Lev Tolstoj i pel socialisme de William Morris, escriví un llarg poema en prosa, Towards Democracy ‘Cap a la democràcia’, 1883, ampliat el 1905 Entre els seus llibres en prosa cal remarcar Civilization its Cause and Cure ‘Raó i remei de la civilització’, 1889 i Love's Coming of Age ‘Majoria d’edat de l’amor’, 1896

Filla dels directors d’una escola d’interpretació, als 17 anys s’installà a Nova York on poc després, i gràcies a l’ajuda del seu germà, el també actor Eric Roberts, començà a interpretar petits papers a la televisió i al cinema Entre aquests últims destaquen Blood Red 1987, de P Masterson, Mystic Pizza 1988, de D Petrie i Steel Magnolias 1989, de H Ross Pretty Woman 1990, de G Marshall la donà a conèixer internacionalment Des d’aleshores ha protagonitzat, entre d’altres, Sleepping With the Enemy 1991, de J Ruben, Hook 1991, de S Spielberg,  The Pelican Brief 1993, d’A Pakula, I Love…

Neta de l’actor Walter Huston i filla del director i actor John Huston i de la ballarina Enrica Soma El seu pare la llançà a A Walk with Love and Death 1969, però gairebé passà una dècada fins que no feu papers secundaris amb Elia Kazan i Bob Rafelson La seva carrera rebé un nou impuls quan Huston li donà un paper a Prizzi's Honor 1985, amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària A partir d’aquí, la seva gran presència i altivesa la convertí en una excellent actriu de caràcter Altres títols The Dead J Huston, 1987, The Grifters S Frears, 1987, per la qual fou…

Fou executiu de Universal Pictures i després es convertí en autor de gran èxit Escriví 20 llibres molts dels quals s’adaptaren per al cinema, que foren traduïts a 30 llengües, i en vengué 50 milions de còpies En destaquen Never Love a Stranger 1948, A Stone for Danny Fisher 1951, Carpetbaggers 1961, The Betsy 1971, The Storyteller 1982, Tycoon 1997 i The Predators 1998, pòstuma

La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà

Publicà inicialment tres llibres de poemes, però d’ençà del 1602 començà a escriure únicament obres teatrals Les més reeixides foren les comèdies de costums, plenes d’una sàtira aguda i punyent Una d’aquestes, A Game of Chess 1624, arribà fins i tot a despertar les protestes de l’ambaixador castellà Escriví també The Familie of Love 1608, A Mad World, my Masters 1608 i The Witch 1610

Procedent d’una família vinculada professionalment al món de la música, els seus pares descobriren i estimularen el seu talent com a cantant El 1990 formà un grup de rhythm-and-blues dirigit pel seu pare que el 1996 adoptà el nom de Destiny’s Child, del qual fou la primera vocalista, i que esdevingué famós amb el disc The Writing’s on the Wall 1999, al qual seguiren Survivor 2001 i Destiny Fulfilled 2004 Parallelament i abans de la dissolució del grup 2006, inicià una carrera en solitari collaborant amb altres cantants, i el 2003 debutà amb l’àlbum Dangerously in Love , que la…

L’empresa I Love Tour, del grup turístic TUI, confirma en un comunicat el final del controvertit Saloufest Iniciat el 2000, el Saloufest cada estiu reunia a Salou un gran nombre de joves britànics que, per un preu molt baix, prenien part en un "festival" que combinava sobretot oci nocturn amb un gran consum d’alcohol Els actes de vandalisme cada cop més descontrolats i la imatge de degradació també van donar lloc a crítiques