Resultats de la cerca

Catedràtic de dret civil Magistrat titular del tribunal suprem des del 1955 Fou vocal de la comissió de la compilació de dret civil de Catalunya Director de la Revista general de legislación y jurisprudencia 1970 i membre de l’Academia de Legislación y Jurisprudencia 1970 És autor de Derecho civil común y foral 1948-56, Compendio de derecho civil 1959-65 i Código civil comentado 1964-67

Fou magistrat a Espira Humanista i purista de l’idioma, s’adherí al calvinisme Escriví una adaptació del Gargantua , de Rabelais Affentheuerlich Geschichtsklitterung , 1575 i un poema heroicocòmic Das glückhafft Schiff von Zürich , ‘La venturosa nau de Zuric’, 1576 Es destacà com a autor satíric, amb Flöhhaz ‘La caça de les puces’, 1573 i Jesuiterhütlein ‘El barretet dels jesuïtes’, 1580 Féu una recopilació, en vers, de les aventures de Till Eulenspiegel

Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1789 Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis 1810 i magistrat a l’audiència de Mallorca 1821 i de Barcelona 1838 Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada , i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona 1838

Era assessor jurídic del governador de Catalunya El rei arxiduc Carles III el confirmà en el càrrec 1706 i li concedí el privilegi de cavaller 1706 Més tard fou magistrat de l’audiència i membre del consell reial El 1713 formà part de l’expedició militar del general Nebot i d’AFde Berenguer Tornà a Barcelona, on lluità en el setge de la ciutat Morí en un atac al baluard de Santa Eulàlia

Amb deu vots a favor, sis en contra i tres abstencions el ple del Consell General del Poder Judicial CGPJ nomena Antonio Recio Córdova nou president de l’Audiència de Barcelona Recio Córdova, magistrat conservador, s’imposa a Àngels Vivas, una dels 33 signants del manifest a favor de la consulta sobiranista del 2014 Quatre dels vocals presenten un escrit de protesta en el qual exposen que Vivas ha estat discriminada en l’elecció per aquest motiu

El magistrat del Tribunal Suprem Adolfo Prego arxiva el cas de presumpta malversació contra el senador i president de la Diputació de Guadalajara, Francisco Tomey, en entendre que no hi ha indicis de delicte de falsedat ni, per tant, de responsabilitat penal El sumari contra Francisco Tomey es va obrir fa dos anys arran d’una denúncia presentada pel PSOE, que l’acusava d’ocultar un dèficit de 3500 milions de pessetes en els pressupostos de la Diputació

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat

La policia francesa arresta a Pau tres integrants d’ETA Un dels detinguts és Jon Bienzobas Arretxe, “Karaka”, presumpte responsable de la mort del magistrat Francisco Tomás y Valiente, i els altres són Francisco Segurola, “Patxi”, i María Luz Perurena, filla d’un membre d’ETA assassinat pels GAL el 1984 Els detinguts són els autors del robatori de 10,5 tones d’explosius que van desaparèixer dimarts passat d’una fàbrica de Plévin, a Bretanya, i que la policia recupera en l’operació

Lluità durant la guerra del Francès, i estudià dret a Cervera Advocat rellevant, arribà a ser magistrat i secretari del ministeri de governació Militant del partit moderat, fou diputat i governador civil de Barcelona 1847-48 Fou, també, un dels fundadors del Liceo Filo-Dramático de Montesión 1837, antecedent del Conservatori Superior de Música del Liceu, i posteriorment contribuí a la construcció del Liceu, així com a la realització dels plànols de l’Eixample de Barcelona, on es féu aixecar una de les primeres cases

Afiliat a la francmaçoneria, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1931-33 i diputat a les corts de la República 1933-36, sempre pel Partit Republicà Democràtic Federal Defensà molts dels inculpats en els fets del Sis d’Octubre , fou magistrat del Tribunal Suprem i, durant la guerra civil de 1936-39, membre de la comissió jurídica assessora del ministeri de justícia El 1939 se n’anà a l’exili a Mèxic Publicà a París, el 1931, Una gran injusticia social El proceso Guiot-Climent