Resultats de la cerca

Fou atleta de la UGE Badalona, Nike, Sport Canet, Tossal, CA Laietània, CA Diputació, Diadora, Puma Sevilla i Fila Domingo Catalán Com a júnior guanyà tres títols espanyols en els 10000 m 1989, 1990, 1991, un cros individual 1990 i tres per equips 1989, 1990, 1991, i participà en tres ocasions en el Mundial de cros 1989, 1990, 1991 Com a sènior destacà en les curses en ruta Fou campió d’Espanya de mitja marató 1999 i de Catalunya en 10 km en ruta 2002 Participà en els Campionats del Món de mitja marató 1998, 1999 i en el Campionat d’Europa de marató 2002

Fou campió de Catalunya de marató 1990, 1992 i mitja marató 1992 i el primer atleta català capaç de baixar d’1 h i 4 min en aquesta prova

S’inicià en el Club Atlètic Manresa, i posteriorment passà a l’escola d’atletisme ISS L’Hospitalet Atletisme l’Hospitalet de Llobregat i al Club Atlètic Vic Competí en les proves de cursa 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1 500 m i salt de llargada, i des del 2013 se centrà en la prova de Marató Participà en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, de Pequín 2008, de Londres 2012, en els quals guanyà la plata en 1500 m, i de Rio de Janeiro 2016, en què aconseguí la medalla d’or en la marató En el seu palmarès també figuren quatre medalles de plata en els Campionats d’Europa, tres medalles de plata --…

Destacà en la prova de la marató després d’una llarga carrera com a fondista Les seves principals fites foren les medalles d’or aconseguides en la prova de marató als campionats del món d’atletisme d’Atenes del 1997 i a Sevilla el 1999

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, fou la primera plusmarquista espanyola de marató al final dels anys setanta Guanyà les dues primeres edicions del Campionat de Catalunya de marató 1978, 1979 També ostentà els rècords de Catalunya i d’Espanya de 5000 m i de 10000 m 1978

Especialitzat en aigües tranquilles, competí representant el CN Banyoles Fou dues vegades subcampió de la Copa del Món de marató en categoria K-2 2006, 2008 i es classificà en tercera posició a la Copa d’Europa de 10 km en categoria K-2 2006, sempre acompanyat d’Ivan Alonso A més, fou tercer en la Copa del Món 2010 amb Jorge Alonso, amb qui també guanyà la medalla de plata en el Campionat del Món de marató 2010 Es proclamà tres vegades campió estatal de piragüisme en categoria K-2 i K-4, i una vegada campió de marató en K-2 El 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de caiac de mar en…

Membre del Club Orientació Catalunya, fou subcampió de la Copa de França de marató-O 1999 i, junt amb Carles Loré, guanyà el Campionat de França de raids d’estratègia 2002 i la Lliga espanyola de marató-O 2008 És autor de les darreres edicions dels mapes de l’Editorial Alpina sobre Montserrat, Aneto-Maladeta, Turbó i Posets-Perdiguero i del llibre Gorgas y Barrancos de Cataluña , Mallorca y Alto Ésera 1993

Fou campiona de Catalunya de camp a través sis cops i de marató quatre A més, conquerí la Copa Catalana Internacional, el Gran Premi Massi i la VolCat Guanyà el Campionat d’Espanya de camp a través, relleus i marató, l’Obert d’Espanya, el Superprestigio Massi, la Volta a Galícia i l’Andalusia Bike Race També assolí la Taça de Portugal, i disputà diverses edicions dels Campionats del Món i la Copa del Món

Destacada fondista africana especialitzada en proves de llarga distància i maratons Guanyà dues edicions consecutives de la marató de Nova York 1994 i 1995 i de la marató de Rotterdam 1997 i 1998, i també aconseguí el primer lloc en quatre maratons més Alemanya 1999, Berlín 1999, Londres 2000 i Roma 2000 Obtingué la medalla de bronze en els campionats del món de Göteborg el 1995, i en els de Sevilla el 1999, en la prova dels 10 000 m llisos

Fou un dels introductors de les curses populars a Catalunya i disputà 65 maratons Impulsà la Marató de Barcelona Palafrugell, 1978 i l’Associació Internacional de Maratons Fou director mèdic de les proves de marató, marxa i pentatló dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de les maratons de Nova York i Barcelona durant molts anys Dirigí el departament de nutrició del CAR de Sant Cugat Publicà els llibres Del “jogging” a la marathon 1981 i Nutrición, salud y rendimiento deportivo 1991