Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
Lluís Ignasi Fiter i Cava
Història
Cristianisme
Jesuïta i erudit.
Advocat, entrà a la Companyia de Jesús a Andorra el 1873 Nomenat director de la congregació mariana de Barcelona, la dirigí fins a la mort i en fou considerat el restaurador i l’impulsor És autor d’algunes obres històriques, en especial una història del santuari de Meritxell d’Andorra 1874
Dídac Jeroni Costa i Rada
Història del dret
Jurista.
Es doctorà en dret a Osca, on fou catedràtic Fou advocat patrimonial de Mallorca i assessor del capità general, i fou ennoblit el 1659 pels seus serveis Publicà estudis pràctics sobre dret fiscal i un Contramanifiesto a la SCRM de la serenísima señora doña Mariana de Austria 1666, amb interessants notes històriques i erudites
Josep Ignasi Valentí
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres És autor de nombroses obres, especialment sobre història religiosa Ensayo para una biblioteca de escritores agustinos españoles, El padre Juan de Mariana 1887, 1897, Fray Luis de Granada 1889, La mujer en la historia 1896, Los benedictinos de San Mauro, noticia histórico-literaria 1899, El doctor don José Miralles y Sbert 1916, Dues crisis en la vida de Ramon Llull 1934, entre moltes altres
Lliurament dels premis Ciutat de Barcelona
Al Saló de Cent de l’Ajuntament té lloc l’acte de lliurament dels premis Ciutats de Barcelona, que reconeixen realitzacions durant l’any anterior de persones i entitats en l’àmbit cultural Entre els 23 guardonats hi ha el músic Jordi Savall projecció internacional, el fotògraf Joan Fontcuberta assaig, Antoni Hervàs arts visuals, Carles Rebassa literatura en català, Mariana Enríquez literatura en castellà, Miquel Desclot traducció, Toni Massanés gastronomia i l’equip Flores Prats arquitectura
Vicenç Balanzó i Echevarría
Literatura catalana
Poeta.
Al principi del segle XX fou membre de l’Acadèmia Catalanista de la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, on coincidí amb Josep Carner i altres universitaris Amb ells, collaborà en revistes com “Art Jove” 1905-06 o “Mitjorn” 1906-07 Hi publicà poemes de to marcadament carnerià Guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona del 1907 amb el recull Del camp i de la ciutat Mai, però, no arribà a recollir els seus poemes en un volum propi
Matthaeus Pipelare
Música
Compositor francoflamenc.
Després d’estar actiu durant un quant temps a Anvers, ocupà el càrrec de director de l’escolania de la confraria mariana de ’s-Hertogenbosch, al nord de Brabant, on romangué des del 1498 fins al 1500 Escriví una dotzena de misses, uns deu motets i algunes cançons profanes, la major part de les quals amb text en llengua flamenca D’un estil força conservador, algunes de les seves composicions gaudiren de gran difusió Tota la seva producció coneguda s’ha conservat manuscrita
el Sòl del Pont
Santuari
Santuari marià de la vila de Roda de Ter (Osona), situat al capdavall del pont.
A l’origen era una capella dita de Santa Maria del Pont 1177, que el 1332 es transformà en església parroquial de Sant Pere de Roda, després de la destrucció de l’antiga església de l’Esquerda 1314 aleshores es féu una nova capella a Santa Maria al sòl del pont , que es reedificà entre el 1719 i el 1783 El 1936 fou profanada l’església i destruïda la imatge mariana d’alabastre del s XIV, que fou restaurada el 1941
Josep Conejos de la Llave
Religió
Jesuïta (1887).
Fou rector 1902-07 del Collegi de Sant Ignasi de Sarrià Barcelona, prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona 1907-08 i, des del 1908, de la de València Fundà 1912 i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià Des del 1916 publicà la revista Oro de Ley
Joventut de La Faràndula
Teatre
Entitat dedicada a promoure el teatre infantil i a la formació teatral fundada a Sabadell el 1947.
Creada com a extensió de la Congregació Mariana, en fou el primer president Antoni Llonch En aquells primers anys, Folch i Torres hi fou l’autor més representat —especialment els seus Pastorets — i hom creà un premi que porta el seu nom i que s’atorga anualment des del 1951 Ocupà el Teatre Alcázar fins el 1956, que inaugurà amb la collaboració econòmica de 650 persones un local propi 1365 localitats, que el 1972 esdevingué municipal L’any 2022 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi
Vallclara
Ermita
Antiga ermita del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada al vessant occidental de la muntanya de la Gavarra, en una petita vall, prop del coll de Querós.
Santa Maria de Vallclara existia ja el 1166, i el 1285 era regida per un clergue És tradició molt vella 1640 que havia estat un monestir de monges benetes més versemblantment de donades L’administrà fins el 1480 el prior de Sant Pere de Casserres, i després passà al rector de Sant Andreu de Bancells La capella, renovada el 1510, té una imatge mariana d’alabastre del s XIV A la part alta, prop de l’antiga caseta de Vallclara , transformada en hostal, s’ha construït un modern hotel i s’ha creat una urbanització