Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
morell buixot
Morells buixots femella i mascle (d’esquerra a dreta)
Shanthanu Bhardwaj (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, semblant a l’ànec de plomall.
Els ànecs buixots són marins, excepte quan crien N'hivernen als Països Catalans, però no són gaire freqüents
zona supralitoral
Ecologia
Zona faunística litoral (fauna litoral) situada per sota de la zona epilitoral, que, encara que normalment es troba sobre el nivell de l’aigua, resta submergida durant les marees excepcionalment altes i per les onades.
Habiten en aquesta zona organismes típicament terrestres artròpodes, bé que no hi manquen animals marins, sobretot crustacis i gastròpodes
alga de mar
Alimentació
Botànica
Planta fanerògama herbàcia, de la família de les potamogetonàcies, de fulles llargues que poden arribar a fer un metre i molt estretes; flors masculines i femenines arrenglerades en un espàdix linear.
Viu als fons marins litorals, i sovint, com el nom vulgar ja indica, hom la pren per una alga
parc eòlic
Física
Conjunt d’aerogeneradors que funcionen en paral·lel i que utilitzen l’energia del vent per a produir electricitat, la qual s’injecta a una xarxa de distribució.
La tipologia més habitual és a terra, però també poden ser marins, situats a uns quilòmetres de la costa
pannicle
Anatomia animal
Teixit adipós que s’acumula al conjuntiu subcutani.
Té una gran importància com a aïllant i com a reserva En alguns animals mamífers marins, per exemple és especialment desenvolupat
pixota negra
Pixota negra
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Holotúria de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20 cm de longitud; pell negra, gruixuda i tova, coberta per unes set files de papil·les còniques; boca terminal, i tres files de peus ambulacrals a la cara inferior, plana.
Habita els fons marins, fangosos o sorrencs, fins als 100 m de fondària És anomenada també pardal de moro i corallot negre
trombídids
Aracnologia
Família d’aràcnids de l’ordre dels àcars, amb quelícers modificats per a perforar, els palps dels quals són òrgans prènsils o sensorials.
Comprèn àcars terrestres productors de galles Eryophyes erinosi, d’eritemes o altres pertorbacions cutànies Thrombicula , i aquàtics, d’estanys Hydrachna o marins Halacarus
escurador
Ecologia
Animal aquàtic que es nodreix dels petits organismes que creixen sobre un substrat sòlid o bé de petites parts que va separant de la superfície d’algues, esponges, etc.
Entre els escuradors més característics hi ha les pegellides, alguns opistobranquis marins, molts crustacis i molluscs aquàtics, eriçons de mar i alguns peixos
acceleració de Coriolis
Efectes de l’acceleració de Coriolis: a, desviació cap a l’est d’un cos en caiguda lliure; b, formació d’un cicló a l’hemisferi nord (a dalt, sense força de Coriolis els vents convergiren radicalment al centre de baixes pressions; a baix, la desviació dels vents forma un remolí de sentit antihorari); c, sentit horari del gir dels grans corrents oceànics a l’hemisferi nord
©
Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena força de Coriolis o força…
raïm de mar
Raïm de mar
Melissa Frey, Royal BC Museum (CC BY-NC 3.0)
Zoologia
Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats, de la família dels ascídids, de cos més ample que llarg (uns 1,5 cm d’ample), sifons anal i bucal distanciats l’un de l’altre i mantell prim, transparent i de vegades incrustat de sorra.
Habiten aïllats o en colònies, en els fons de sorra i en els alguers marins Cosmopolites, es troben fins als 90 m de profunditat