Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
alga de mar
Alimentació
Botànica
Planta fanerògama herbàcia, de la família de les potamogetonàcies, de fulles llargues que poden arribar a fer un metre i molt estretes; flors masculines i femenines arrenglerades en un espàdix linear.
Viu als fons marins litorals, i sovint, com el nom vulgar ja indica, hom la pren per una alga
parc eòlic
Física
Conjunt d’aerogeneradors que funcionen en paral·lel i que utilitzen l’energia del vent per a produir electricitat, la qual s’injecta a una xarxa de distribució.
La tipologia més habitual és a terra, però també poden ser marins, situats a uns quilòmetres de la costa
pannicle
Anatomia animal
Teixit adipós que s’acumula al conjuntiu subcutani.
Té una gran importància com a aïllant i com a reserva En alguns animals mamífers marins, per exemple és especialment desenvolupat
Els procel·lariformes: baldrigues
Tipic de les baldrigues és aquest vol inclinat sobre un costat, amb les ales immòbils i rígides, tocant gairebé la superfície de l’aigua, que mostra aquest bell exemplar de baldriga cendrosa Calonectris diomedea Les baldrigues són ocells típicament marins, que només venen a terra a reproduir-se Esteve Grau L’ordre dels procellariformes Procellariformes comprèn 4 famílies, amb 104 espècies d’ocells eminentment marins, i àdhuc oceànics, ja que els seus representants més coneguts, els grans albatros australs, passen mesos vivint a l’alta mar, tot sobrevolant…
pixota negra
Pixota negra
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Holotúria de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20 cm de longitud; pell negra, gruixuda i tova, coberta per unes set files de papil·les còniques; boca terminal, i tres files de peus ambulacrals a la cara inferior, plana.
Habita els fons marins, fangosos o sorrencs, fins als 100 m de fondària És anomenada també pardal de moro i corallot negre
trombídids
Aracnologia
Família d’aràcnids de l’ordre dels àcars, amb quelícers modificats per a perforar, els palps dels quals són òrgans prènsils o sensorials.
Comprèn àcars terrestres productors de galles Eryophyes erinosi, d’eritemes o altres pertorbacions cutànies Thrombicula , i aquàtics, d’estanys Hydrachna o marins Halacarus
escurador
Ecologia
Animal aquàtic que es nodreix dels petits organismes que creixen sobre un substrat sòlid o bé de petites parts que va separant de la superfície d’algues, esponges, etc.
Entre els escuradors més característics hi ha les pegellides, alguns opistobranquis marins, molts crustacis i molluscs aquàtics, eriçons de mar i alguns peixos
raïm de mar
Raïm de mar
Melissa Frey, Royal BC Museum (CC BY-NC 3.0)
Zoologia
Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats, de la família dels ascídids, de cos més ample que llarg (uns 1,5 cm d’ample), sifons anal i bucal distanciats l’un de l’altre i mantell prim, transparent i de vegades incrustat de sorra.
Habiten aïllats o en colònies, en els fons de sorra i en els alguers marins Cosmopolites, es troben fins als 90 m de profunditat
respiració branquial
Biologia
Zoologia
Respiració aquàtica duta a terme per mitjà de les brànquies.
Presenten aquest tipus de respiració els animals aquàtics que respiren l’oxigen dissolt a l’aigua poliquets marins, molts molluscs, crustacis aquàtics, larves d’amfibis, peixos
heteronemertins
Zoologia
Ordre de nemertins de la subclasse dels anoploides, caracteritzats pel fet de presentar tres capes musculars a la paret del cos, l’externa i la interna de fibres musculars longitudinals i la mitjana de fibres anulars.
Presenten les glàndules en paquet enfonsades en els teixits subepidèrmics Inclou nombrosos gèneres i espècies marins, alguns dels quals són comuns a la zona litoral dels Països Catalans