Resultats de la cerca

Mestre Internacional des del 2011 i estudiós dels escacs Entrà al Club d’Escacs Congrés 1978-84 Posteriorment, jugà a la Unió Gracienca d’Escacs 1985-86, el Club Escacs Vic 1987, el Casino Prado Suburenc de Sitges 1988-97, i el Foment Martinenc, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya per equips 1998 En el seu ampli palmarès destaquen l’Obert de Barcelona 1989, l’Interterritorial de Catalunya 1990 i el Tancat Internacional de Saragossa 1992 També fou campió individual de Catalunya 1994

Fou sis vegades campió d’Espanya de salt d’alçada 1945, 1947, 1949-52 i tres vegades campió de Catalunya 1949, 1950, 1952 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola

Membre del Club Aeromodelisme Barcelona, guanyà la medalla d’or en girocòpters i la de bronze en paracaigudes a l’Obert Internacional – Copa de Catalunya de Modelisme Espacial, puntuable per a la Copa del Món del 2006 Participà en diverses competicions d’àmbit internacional, entre les quals destacà el tercer lloc en paracaigudes a la Ljubljana Cup 2004 Forma part de la selecció espanyola

Conegut com el Tragamilles de Reus i membre del Club Natació Reus Ploms, establí el rècord del món de resistència nedant 88712 m durant 24 hores consecutives a la piscina del club 1982 Creuà el canal de la Mànega 1984 També creuà l’estret de Gibraltar 1985, participà en raids al Nil i el Canal de Suez i en la travessia Sóller-Tarragona per relleus, que suposà una nova plusmarca mundial 1994 Fou vicepresident del CN Reus Ploms Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Reus i fou designat millor esportista de la província de Tarragona

Formada al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campiona de Catalunya i d’Espanya de classe vaurien, de la qual exercí de delegada territorial Formà part de l’equip preolímpic femení de la classe 470 pioner d’Espanya 1992 El 2010 fou nomenada secretària de la classe optimist de la Federació Catalana de Vela D’altra banda, publicà Vela Seréis campeones 1990 i fou finalista del premi Dona Dirigent Esportiva 2012

Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol

Membre del Club Petanca Navarcles, guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya de clubs per dupletes 2006, 2007, mentre que per tripletes aconseguí dos subcampionats 2005, 2007 També aconseguí tres Campionats de Catalunya individuals 2005, 2006, 2010 Amb la selecció catalana ha guanyat cinc Lligues Nacionals de Comunitats de divisió d’honor 2006-10 i el Trofeu Internacional Ciutat d’Alba 2007 Amb la selecció espanyola ha guanyat una fase prèvia en el Mundial individual 2010, dos ors de la Copa Ibèrica 2002, 2005, una medalla d’argent en els Jocs Mediterranis 2005 i una medalla de bronze en…

Destacà en l’especialitat automobilística de muntanya i guanyà diverses pujades en el tombant de les dècades de 1950 i 1960, com les de Montserrat, Sant Feliu de Codines, l’Arrabassada i Vallvidrera També guanyà el V Ralli dels Pirineus amb un Porsche, i fou un dels pioners del kàrting a Catalunya S’inicià en la motonàutica al Reial Club Marítim de Barcelona i formà part de l’escuderia Los Tiburones Es proclamà campió d’Espanya en la categoria DU 1960, 1961 i d’Europa en EU 1965 Aquest darrer títol fou el primer campionat internacional que guanyà un català També guanyà el Gran Premi…

Pioner de la lluita grecoromana a Catalunya, competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès, club del qual fou cofundador el 1933 Es proclamà cinc vegades campió estatal, quatre en el pes gall 1935, 1936, 1945, 1948 i una en el pes mosca 1944, i també fou dotze vegades campió de Catalunya En abandonar l’alta competició, ocupà els càrrecs de seleccionador estatal i català de lluita Exercí durant més de vint-i-cinc anys d’entrenador de lluita grecoromana i boxa al Centre Gimnàstic Barcelonès, que durant els anys vuitanta i noranta organitzà un torneig internacional de lluita amb el seu nom…

Formada al Club Natació Igualada, al qual pertanyé fins el 1990, passà després al Club Natació Metropole, de Las Palmas de Gran Canària Amb l’Igualada fou campiona de Catalunya i d’Espanya de 100 m i 200 m braça el 1990 Amb el Metropole, fou campiona d’Espanya d’aquestes dues mateixes proves, tant als Campionats d’estiu com al d’hivern el 1991 Participà en els Campionats d’Europa júnior 1988 i en la Copa Roma amb la selecció absoluta 1990