Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
aranya
Flor de l’aranya
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides en segments estrets i flors de color blau clar envoltades per un involucre de fulles que tenen l’aspecte d’una aranya.
Es fa en fenassars i rostolls de la regió mediterrània En alguns llocs les llavors són emprades com a excitant
estrelleta
Bolets del gènere Geastrum
© MC
Micologia
Nom donat a diversos bolets del gènere Geastrum, de la família de les licoperdàcies, amb l’exoperidi obert en forma d’estrella.
trèvol pudent
Glomèrul florit del trèvol pudent
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçada, pubescent i glandulosa, amb una forta olor de betum, de fulles compostes de tres folíols lanceolats, de flors d’un blau violaci, en glomèruls llargament pedunculats, i de fruits indehiscents, monosperms, ovoides i rostrats.
Es fa en fenassars, a la regió mediterrània
pentatòmids
Pentatòmid damunt d’una inflorescència
© MC
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, que inclou diverses xinxes de camp, com el bernat pudent.
robínia
Branca de robínia en fruit
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fins a 25 m d’alt, de fulles imparipinnades, amb folíols ovals i enters, d’estípules transformades en espines, de flors blanques, oloroses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum.
Prové de l’Amèrica del Nord i és molt comú als Països Catalans, naturalitzat o plantat com a ornamental
herba de Sant Robert
Herba de Sant Robert florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les geraniàcies, sovint vermellosa, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides i de flors rosades sobre peduncles biflors.
Es fa en herbassars, al peu de tanques, murs, etc, a tot Europa Té virtuts astringents
plantatge
Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs herbosos, marges…
passionera
Flor i fruit de la passionera
© MC
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les passifloràcies, de fins a 8 m de llarg, amb circells, de fulles alternes lobulades, de flors solitàries, oloroses, efímeres, molt vistoses, amb els colors purpuri, blanc i blau, i de fruits en baia.
És originària de l’Amèrica equatorial i és molt comuna en els jardins dels països càlids
Saona
El Saona, al seu pas per Lió
© MC
Riu
Riu de França, afluent per la dreta del Roine (480 km de llargada i 30.000 km2 de conca).
Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el canal del Roine està unit al…
esponja
Aspecte de l'esponja de bolets pinetells
© MC
Anatomia vegetal
Part inferior, fàcilment separable, del barret dels bolets amb porus de l’ordre de les boletals.