Resultats de la cerca

Competí amb la Unió Esportiva Torredembarra, el Futbol Club Barcelona, la Unión Deportiva Salamanca i l’Agrupació Atlètica Catalunya Fou campiona de Catalunya 1998, 2003 i tercera classificada 2002, 2007 de llançament de martell En el campionat de llançaments d’hivern fou dos cops segona i tres cops tercera entre el 2005 i el 2009

Membre del Club Natació Catalunya, entre el 1999 i el 2000 fou setze vegades internacional amb la selecció estatal absoluta Participà en el Campionat d’Europa 1999

De família catalana Fou empresonat 1896 per la seva relació amb els nacionalistes cubans i per les collaboracions a “La República Cubana” Fundà i dirigí la revista “Cuba en Europa” Del 1916 al 1939 fou director del diari barceloní “El Diluvio” Aplegà en llibre, amb el títol El peor enemigo de la República 1934, un conjunt d’articles contra Lerroux Tornat a Cuba, hi morí

S’inicià al Reus Deportiu de la mà de Josep Robledo Fou campió de Catalunya amateur de pes superlleuger 1976, 1977 Es retirà el 1980

Conegut amb el nom artístic de Messa Es formà a la postguerra en contacte amb Segrelles i Monjalés L’any 1956 es traslladà a Catalunya i conreà l’informalisme Participà en els Salons de Maig i en els premis de dibuix Joan Miró, i fou membre fundador del grup Cinquena Forma 1964 Evolucionà de l’abstracció al realisme crític amb la incorporació d’objectes als quadres, una tendència coneguda com a Nova Figuració , coincidint amb el retorn a Albaida 1968 Entre els anys setanta i els vuitanta realitzà decoracions murals i environaments, com el de la seva pròpia casa, que es conserva intacte, i…

Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura