Resultats de la cerca

El 1935 es llicencià en dret a Varsòvia Cap del moviment de joves sionistes Betar de Polònia 1939, fou confinat en un camp de concentració de Sibèria 1940-41, per la seva militància sionista Poc després se n'anà a Palestina 1942, on aviat encapçalà l’Irgun Zěwa'i Lěumí que féu diversos atemptats i topà políticament amb D Ben Gurion El 1948 fundà el Herut, moviment sionista que, més tard, presidí Ministre sense cartera 1967-70, fou president adjunt de la coalició del Likud 1973-84 Fou elegit 1977 i reelegit 1981 primer ministre, càrrec des del qual menà una política d’acostament a…

Malgrat la incorporació de sectors de militància cristiana JOC, GOAC, l’USO ha estat sempre un sindicat aconfessional Inicialment collaborà amb Comissions Obreres, que abandonà pels volts del 1968, en consolidar-s’hi l’hegemonia del partit comunista El 1969 s’hi integrà la Federació Catalana de la UGT El 1974 fou reconeguda per l’OIT De vocació independent, impulsà un socialisme autogestionari que intentà desmarcar-se del PSOE i de la UGT Alguns militants de l’USO intervingueren en el procés de creació del Partit Socialista de Catalunya Congrés i de la Federació de Partits…

Llicenciada en dret, ingressà de jove a les files del Partido Popular ocupà càrrecs polítics, entre els quals el d'alcaldessa de Novelda Alacant durant els anys 1995 al 2004, exceptuant el període comprès entre els anys 1997 i 1999, en què deixà el càrrec en perdre una moció de censura, i novament a partir del 2011 Fou consellera de Turisme del Govern valencià 2004-07, i presidenta de les Corts Valencianes 2007-11, la segona dona en el càrrec des de l’inici de l’autogovern 1983 Fou reelegida diputada del PP a les Corts Valencianes l'any 2011 Dimití l’acta al març del 2014 en ser imputada en l…

Un dels noms més importants de l’anomenada Generación del 50 Compromès, d’entrada, amb la Revolució Cubana impulsada per Fidel Castro, formà part de l’equip de redacció d’algunes de les publicacions culturals militants com Granma i Lunes de Revolución Manifestà la mateixa militància en els primers llibres de poemes Las rosas audaces 1958, El justo tiempo humano 1962 i La hora 1964 A partir de Fuera del juego 1968 començà a mostrar-se crític amb la trajectòria de la revolució a Cuba, fet que el dugué a la presó per dissident Incidí en les mateixes crítiques en els llibres de…

Es llicencià en filosofia i la seva manera de veure el món i la vida evolucionà, primer, des de l’herència cristiana i l’humanisme existencialista de la postguerra a una militància comunista fugaç, per passar, des dels anys setanta a l'anarquisme, del qual es convertí en una referència La seva abundosa obra poètica s’inicià en llibres com Poemas de la tierra 1955 i Jardín Botánico 1957, continuà amb el joc en títols com Veinte poemas desesperados y una canción de amor 1981 o bé Labios como espadas 1983, als quals seguiren  Misticismo libertario 1985, La palabra del hombre 1990 i les tres…

Estudià a la Universitat de Carèlia i acabà la carrera a l’Institut Gorki de Literatura, a Moscou, on es graduà l’any 1956 Seguidor de la poesia publicista i deixeble de Majakovskij , els seus temes són la pròpia experiència, la seva generació, els herois desconeguts de l’era tecnològica, l’home en l’espai i els deures del poeta Amb A Voznesenskij , J Jevtušenko , i B Akhmadulina , formà part de la renovació de la lírica posterior a la mort de Stalin, caracteritzada per una major llibertat i un cert distanciament de la militància socialista El 1979 li fou atorgat el premi Lenin…

Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns…

El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J Solé i Barberà, F Letamendía, G Peces Barba, JM Bandrés i M Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intellectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc alhora els processats feren una defensa política…

Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després  Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa  i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral  i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926  Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular…

Llicenciat en filologia catalana, fou cofundador amb Josep Borrell del grup literari La Gralla i la Dalla a Lleida 1978-85, codirector de la revista L’Estrof   1981-85 i director de la revista Liceu  1995 S'inicià en el camp de la narrativa breu amb Els llavis de Pandora 1986, que continuà a La mà al melic 1996 Com a novellista publicà Discurs sobre la matèria sensual 1991, Una fosca lluna d’abril 1992, premi Ciutat de Mollerussa 1991, L’ombra dels minarets 1998,  Digues-li Dulima 2003, El vol de les papallones 2012 i Cristall de roca 2014 És autor dels llibres de poesia Hores d’olivera 1997…