Resultats de la cerca

Militant del Partido Popular, entrà en política a finals de la dècada dels 90 com a assessor del regidor d’Urbanisme de Castelló de la Plana, Albert Fabra El 2001 aconseguí l’acta de regidor, i el 2007 es convertí en vicealcalde de Castelló El 2011 rellevà Carlos Fabra com a president de la Diputació de Castelló

Obrer portuari i militant sindical i socialdemòcrata, s’adherí al partit comunista 1919 i n'esdevingué secretari general 1925 Diputat al Reichstag, fou candidat a la presidència de la República el 1925 i el 1933 La seva oposició a l’aliança amb els socialdemòcrates facilità el triomf d’Adolf Hitler Detingut pels nazis 1933, fou executat

Ha tingut la seva força principal al País Valencià i a Múrcia i practica una venda molt militant de la seva premsa A Catalunya va concórrer a les eleccions legislatives de 1982 2307 vots i de 1986 5179 vots i a les autonòmiques de 1988 3358 vots Dirigent Héctor Aliu Edita Arma del Pueblo 1976-1982 i, des de 1983, De Verdad

Abú Umar al-Xixaní, un militant islamista d’origen georgià de nom real Tarkhan Batiraixvili, és abatut en un atac aeri nord-americà a la ciutat de Şeddadê, al nord de Síria El Pentàgon anuncia la mort d’Al-Xixaní, el qual, entre altres títols, rebia el de "ministre de la Guerra", quan fa més d’una setmana que és clínicament mort

Les Corts Valencianes reten homenatge a Guillem Agulló, el militant independentista de Maulets assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos Alt Millars per un grup de feixistes El president de la cambra, Enric Morera, pronuncia la frase que es va fer coneguda per a denunciar l’assassinat del jove i la impunitat dels assassins "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó"

Nacionalista, collaborà amb Garibaldi, per la qual cosa fou perseguit i exiliat a Suïssa Diputat el 1860 i militant d’esquerra, fou ministre repetidament des del 1876 És autor del codi penal italià del 1890 President de la cambra de diputats dues vegades i president del govern 1901-03, desenvolupà una política reformista i de bones relacions amb l’Estat francès

Militant comunista des del 1920, fou fiscal general de l’URSS 1931-38 i l’acusador principal dels processos de Moscou Membre del comitè central 1939-54, participà decisivament en la creació dels règims comunistes als Balcans Delegat a l’ONU 1946-49 i 1953-54, hi sostingué amb duresa la política estalinista d’expansió i de tensió amb els EUA guerra freda

Militant socialista, fou obligat a participar en la Primera Guerra Mundial Ferit i capturat pels russos, abraçà la causa bolxevic Tornà a Alemanya 1922 com a secretari del partit comunista alemany, que abandonà per reingressar al socialisme Exiliat durant la Segona Guerra Mundial, tornà a la República Federal d’Alemanya 1945, on fou elegit batlle del Berlín Occidental 1947 i 1951

Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit

Inicià la seva obra sota l’impacte de la Primera Guerra Mundial i el signe de l’angoixa, i passà posteriorment a un humanisme sobri i militant, preocupat per la problemàtica de la fe Premi Nobel de literatura del 1951 Entre les seves obres hi ha Dvärgen ‘El nan’, 1944, Barabbas 1950 i Pilgrim pä havet ‘Pelegrí pel mar’, 1962