Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Pere de Litala
Literatura italiana
Poeta sard, autor de Rime diverse (Càller, 1595), la primera obra sarda escrita en italià, llengua que adoptà després d’una estada a Còrsega i a Itàlia.
Benoît de Sainte-More

Miniatura del Roman de Troie
Literatura francesa
Poeta francès.
Residí probablement a la cort d’Elionor d’Aquitània És autor del Roman de Troie ~1165, el qual inicià la narrativa medieval sobre el tema de guerra de Troia
Martí Figueras i Gili
Folklore
Folklorista.
Fou molt popular durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX Tot i ser pagès, dedicà gran part de la seva vida a recopilar textos de drames i representacions populars Vida y muerte del glorioso San Martín , Rosaura , Fill pròdig , Aquesta recopilació de textos la donà a conèixer l’estudiós Pere Grases i González Una de les recopilacions més destacades fou la versió del ball d’en Serrallonga
Rotllan
Història
Personatge llegendari.
La seva historicitat és confirmada per una moneda, anterior al 781, amb el seu nom en la forma Rodlan , un document, sortit de la cort de Carlemany vers 772-774, que porta la subscripció d’un Rothlandus , i una branca dels manuscrits més antics de la Vita Karoli d’Eginhard Segons la llegenda, Rotllan fou nebot de Carlemany, fill de Berta, germana d’aquest, i de Miló d’Angers i segons altres versions, fill incestuós de Carlemany i la seva germana amic fratern d’Oliver, amb la germana del qual, Alda, era promès el traïdor Ganeló fou el seu padrastre i tingué una espasa anomenada Durendal , un…
Xenofont d’Efes
Literatura
Novel·lista grec.
Pertany a la segona sofística La seva obra, Efesíaques , narra les tribulacions d’un matrimoni jove separació, naufragis, ambients de lladres, esclavatge, etc Àntia i la seva muller Habrocoma es mantenen fidels a la seva promesa fins que es retroben i poden tornar a Efes La caracterització dels personatges és pobra Conté testimoniatges importants sobre la vida religiosa d’Efes L’obra fou traduïda al català per Carles Miralles per a la Fundació Bernat Metge 1967
Pere de Queralt i de Pinós
Història
Literatura catalana
Senyor de la baronia de Queralt (Pere VI de Queralt) i de la vila de Santa Coloma, militar, diplomàtic i home de lletres.
Vida i obra Fill i successor de Dalmau I de Queralt i de Rocabertí Casat amb Clemència de Perellós, germana de la seva madrastra 1378-79 El 1389 fou un dels barons que es revoltaren a Calassanç contra Joan I com a contrari a Carrossa de Vilaragut el 1392 prengué part en l’expedició a Sicília amb l’infant Martí Fou ambaixador a Roma davant l’emperador i davant el rei de Nàpols 1396-97 i collaborà en l’organització de la croada que Martí I trameté contra Tunis L’inventari dels seus llibres palesa el seu interès per la literatura en vulgar, tant en llengua francesa posseïa un Lancelot , un…
,
Pere Bernat d’Olesa i Rovira
Metge.
Fill de Jaume d’Olesa i Pont, estudià filosofia, matemàtiques i medicina a les universitats de Pisa 1490-95, Montpeller i Lleida El 1497, ja doctor en arts i medicina, s’establí a València, on fou nomenat diverses vegades “examinador de metges” El 1532 aparegué, pòstumament, la seva Summa totius philosophiae et medicinae , exposició sistemàtica de la filosofia natural, la biologia i la medicina des d’una perspectiva atomista El 1536 fou reeditada amb l’addició del tercer tractat, transcrit pel seu deixeble Francesc Pujades
Ermemir I
Història
Vescomte d’Osona (Ermemir I).
Actuà al comtat d’Urgell a les ordres de Guifré I, i fou marmessor de Guifré II a la mort d’aquest 911 Sembla que fou el primer vescomte d’Osona
Fermí
Cristianisme
Primer bisbe d’Amiens.
Evangelitzà de primer la Tarraconense, i s’establí després a la Gàllia, on fou degollat Pamplona celebra la festa el 7 de juliol, i el té com a patró En la litúrgia, la festivitat en honor de sant s'ha celebrat també el 13 de gener en record de la troballa de les seves relíquies i el 25 de setembre data del seu martiri
Còdex de Jena
Música
Manuscrit de mitjan segle XIV conservat a la biblioteca universitària de la ciutat turíngia de Jena (Ms.
E1f101 i designat amb freqüència pel seu nom alemany Jenaer Liederhandschrift No es coneix amb certitud la seva procedència, encara que possiblement fou copiat per a Friedrich der Ernsthafe, landgravi de Turíngia El manuscrit arribà a Jena a mitjan segle XVI, segurament portat per l’elector de Saxònia Friedrich der Grossmütige Recull prop d’un centenar de melodies, escrites en notació quadrada no mensural, representatives del repertori dels minnesingern , l’equivalent germànic del fenomen trobadoresc És una de les colleccions més importants de la cançó monòdica profana en…