Resultats de la cerca

Vida i obra Era notari de professió i coneixedor dels clàssics La seva producció literària consta de vint-i-quatre poesies, i se situa entre els anys 1454, aproximadament, i 1486, però amb un silenci de quinze anys entre el 1459 i el 1474, un altre de dotze anys entre el 1459 i el 1474, i un altre també de dotze anys entre la poesia del 1474 i les dues del 1486 Els temes de les seves composicions són, segons les rúbriques, queixes contra la fortuna, lamentacions contra l’amor, acusacions de desconeixença, tot això amb constants referències a personatges mitològics i de l’antiguitat clàssica…

Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’una llàntia…

El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació afavoreix la…

D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També compongué la música…

Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963 amb Le procés-…

Originari de la Tarraconense, des de l’edat de vint anys fins a cinquanta-cinc, aproximadament, residí a Roma, on gaudí de l’amistat i de la protecció d’alguns personatges, fins i tot de l’emperador Domicià Arribà a assolir, a despit de les seves queixes, una certa benanança econòmica i social Freqüentà els cercles literaris, les reunions amb els seus patrons, els passeigs de la ciutat, les termes i els banquets així pogué copsar i estudiar, com a bon observador, una immensa galeria de retrats, de fets i d’impressions de la vida diària La seva obra correspon als seus últims vint anys consta…

Vida El 1595 ingressà al Collegio Germanico de Roma com a nen cantor Quatre anys després rebé els ordes menors, i el 1602 començà estudis al Seminario Romano L’any 1610 inicià la seva tasca com a organista a Santa Maria in Trastevere, i l’any següent obtingué una plaça de cantor a l’Oratorio del Santissimo Crocifisso El 1618 es feu càrrec del magisteri de la capella del bisbe de Pàdua, Marco Cornaro Poc després tornà a Roma, on publicà un llibre d’àries l’any 1620 A Roma obtingué un benefici a Sant Pere, i l’any 1624 és documentat com a mestre de capella de Santa Maria di Monte, càrrec en el…

Fou deixeble de fra Filippo Lippi , el fill del qual, Filippino Lippi, esdevingué més tard deixeble del mateix Botticelli Cap al 1470 fou molt influït Judit i Holofernes , Galleria degli Uffizi, Florència pels germans Piero i Antonio  Pollaiolo , especialment en el retorn als temes mitològics, rebutjats durant l’edat mitjana en benefici dels religiosos La força , Uffizi, que completà la sèrie de les Virtuts de Piero Pollaiolo Fou important també la influència d’ Andrea del Verrocchio , amb qui collaborà en el disseny de la decoració d’un torneig organitzat per Giuliano de Mèdici el 1475…

El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el portà al…