Resultats de la cerca

Fou deixeble, a Llotja Barcelona, de Calvo i de Modest Urgell A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona collaborà en diversos teatres de Catalunya —el Tívoli i el Romea de Barcelona— i a París, a Anglaterra i als països americans

És autor del volum de narracions Sala d’espera 1996, premi Modest Sabat, de Perpinyà, del mateix any, i de les novelles Notes finals 1999, L’últim tren 2001, premi Joanot Martorell 2000 i la novella juvenil Els silencis de Marc 2005

N'aparegué un sol exemplar 3 de gener de 1881, molt modest i destinat a una difusió privada En l’article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de L'Avenç el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística

Era format per Marc Aleu , Modest Cuixart , Josep Guinovart , Jordi Mercadé , Jaume Muxart , Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l’interès d’haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra

El primer número aparegué el 1973 N'han estat impulsors Modest Reixach primer director de la revista, Maria Martinell directora de l’Institut i cap de redacció de la revista i Josep M Bricall N'és director Ramon Cotrina La publicació, en català, admet també collaboracions en altres llengües

Ocupa una clotada entre l’antic raval de Dalt Vilanova i el pla des Monestir Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812 Hom l’ha fet servir tradicionalment com a lloc d’habitatge modest

Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà

Molt popular, escriví un gran nombre de poesies Canzoniere , 1710, d’un valor artístic modest, però no mancades d’una certa musicalitat Autor de comèdies i de tragèdies, hi introduí el doble heptasíllab, anomenat martelliano , que volia ésser l’equivalent de l’alexandrí francès La seva obra més coneguda és el poema escrit en hendecasíllabs Femia sentenziato 1724

Format a l’obrador familiar, ha fet estades a Àfrica, l’Orient, l’Amazònia, Mèxic i el Japó per tal d’ampliar coneixements Fruit d’aquestes experiències és una ceràmica de caràcter primitivista, que produeix simultàniament amb altres peces en les quals actualitza la tradició bisbalenca L’any 1985 exposà una sèrie d’obres realitzades en collaboració amb Modest Cuixart

D’origen humil, emigrà a Barcelona, on treballà com a peó en l’enderrocament de les muralles i com a repartidor d’obres lliurades en fascicles El 1860 establí un modest centre de subscripcions, origen de la Casa Editorial Espasa Amb el seu germà Pau la Pobla de Cérvoles 1835 — Barcelona 1927 crearen l’empresa Espasa Germans És fill seu el metge i editor Joan Espasa