Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
remunta
Militar
Compra i cria de cavalls i muls destinats a remuntar la cavalleria de l’exèrcit i dels cossos muntats.
armadura de dinamo
Electrònica i informàtica
Massa o nucli de ferro o d’acer dolç sobre la qual són muntats els enrotllaments de l’induït.
És l’element que transmet l’energia mecànica de l’arbre a l’enrotllament, o a la inversa, i al mateix temps forma part del circuit magnètic originat pel inductors Les armadures solen ésser de perfil dentat, bé que en alguns casos són llises, com en la màquina de Gramme Com que ha de girar en un camp magnètic molt intens es produeixen en el seu si corrents de Foucault i pèrdues per histèresi Per aquest motiu cal que el material sigui d’una gran permeabilitat, però d’elevada resistència elèctrica És construïda amb xapes aproximadament de 0,5 mm de gruix separades, l’una de l’altra per paper…
cigonyal

Cigonyal d’un motor de quatre cilindres amb tres suports de bancada o colls
© Fototeca.cat
Tecnologia
Arbre de transmissió de força que fa de manovella del conjunt biela-manovella i transforma els moviments alternatius en moviments de rotació (motors d’explosió, per exemple), o viceversa (premses mecàniques excèntriques).
També és anomenat colzet , en els telers El cigonyal té un colze per a cada biela de la màquina o del motor El colze rep la biela en el monyó , que gira descentrat al voltant de l’eix de rotació del cigonyal El monyó que constitueix l’eix de rotació del cigonyal és el coll o suport de bancada El braç és la part del cigonyal que uneix el monyó i el coll Hi sol haver un braç a cada costat del monyó i un coll per a cada braç, bé que hi ha cigonyals de compressors que només tenen un coll, un braç i el monyó, i cigonyals de motors lleugers de dos, quatre o sis cilindres que tenen els monyons…
timbal

Timbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat, del tipus tambor amb dues membranes.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes És un dels instruments de percussió més usats arreu del món, amb notable i singular presència dins el conjunt dels instruments tradicionals catalans colles de grallers o dolçainers, per exemple Hom en fa servir de grossos i de petits com a solistes o bé com a acompanyants, segons el lloc i el costum Pel fet que el seu ús és tan estès, sovint és anomenat, de manera confusa i indistinta, tabal, tambor i, a vegades, tamborí El timbal consisteix en un tambor de doble membrana…
orgue electrònic

Orgue electrònic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument electromecànic o electrònic de teclat, amb una consola similar a la de l’orgue tradicional, que genera sons de forma mecànica (discos o llengüetes) o electrònica (generadors d’ones en dent de serra).
Les oscillacions produïdes es filtren, s’amplifiquen i s’emeten amb altaveus En la classificació Hornbostel-Sachs ampliada per Mantle Hood 1971, és considerat un instrument electròfon Els orgues de generació mecànica del so se subdivideixen en electromagnètics o inductius Hammond, electroestàtics o capacitius Wurlitzer i electroòptics Welte-Lichtton L’orgue Hammond, creat pel nord-americà Laurens Hammond el 1933, fa servir un eix que gira sincrònicament, on es troben muntats noranta-un discos metàllics semblants a rodes dentades, la qual cosa correspon a set octaves i mitja…
tàndem
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Conjunt de dos o més dispositius o elements desplaçables o giratoris (com ara condensadors variables) muntats de manera que puguin ésser accionats simultàniament.
plantada
Folklore
Acció de deixar els gegants muntats i preparats per iniciar la participació a la passejada o cercavila d’una trobada o festa gegantera.
prefabricar
Tecnologia
Produir en una fàbrica els elements que seran muntats i ajustats on hom construeix un edifici, un vaixell, etc, pel sistema de prefabricació.
arpis
Pesca
Ganxos muntats a l’extrem d’un bastó llarg, amb què hom cerca i pesca un ormeig, etc, que ha anat a fons.
entremès
Folklore
Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana.
Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements Des de la fi del segle XIV…