Resultats de la cerca

Deixeble de WDilthey, fou professor, successivament, a Leipzig 1912, Berlín 1920 i Tübingen des de l’any 1946 Investigà els diversos tipus humans home teòric, econòmic, estètic, social, religiós i de poder i creà una filosofia dels valors i una pedagogia com a ciència de l’esperit molt influïdes per l’idealisme alemany Entre les seves obres cal esmentar Lebensformen Geistwissenschaftlichen Psychologie und Ethik der Persönlichkeit ‘Formes de vida Psicologia de les ciències humanes i ètica de la personalitat’, 1914, Kultur und Erziehung ‘Cultura i educació’, 1919, Der geborene Erzieher ‘L’…

La desaparició virtual del frisó com a llengua literària i àdhuc parlada a la Frísia germànica i la seva exigüitat a la danesa fan que la principal producció literària frisona sigui la de la zona dels Països Baixos Hi ha només indicis d’una literatura èpica cap al segle VIII, avui perduda Els primers texts literaris frisons són documents legals, com el Skeltana Rjucht ‘Dret dels magistrats’, segle XI, i cròniques, com Thet Fryske Riim Sota la influència holandesa, el frisó perdé vitalitat a l’edat moderna Cal destacar, però, Gysbert Japiks 1603-66, d’influència renaixentista Després d’un…

Giuseppe Piras, conegut com a Pino Piras , va ser el més popular dels cantants algueresos, el que va visitar més vegades el Principat de Catalunya i un dels pocs que han tingut accés a la producció discogràfica, amb àlbums com Pino Piras en Poema , Sàtira i Cançó Les seves cançons són sovint populistes, divertides i satíriques Vivva Sant Pere , L’embriagoni nat , La baralla , per bé que tendeixen al lirisme Calma de azul que engamja i a la reivindicació històrica icultural de l’Alguer La ginqueta El 1996 es publicà Il teatro di Pino Piras - Opere inedite i el 2007 les seves…

Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània

Cursà estudis d’harmonia, trompeta i guitarra al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Pioner de la guitarra elèctrica a Catalunya i introductor del jazz i de la bossa-nova , formà part d’orquestres de ball i els anys cinquanta fundà el trio de jazz Jive Trio, en l’estil de Nat King Cole Sobretot, però, treballà com a músic d’estudi per a cantants i grups tan diversos com Lola Flores, el Duo Dinámico, Joan Manuel Serrat, etc Després de jubilar-se 1982, feu estudis de perfeccionament de guitarra Entre d’altres, enregistrà The Music That I Love 1 2000…

Debutà professionalment el 1941, amb les orquestres de Facundo Rivero i el Cuarteto D’Aida A partir del 1958 actuà en solitari, tant a Cuba com arreu del món, i destacà amb els temes Llora , Siempre que hablo contigo , Imágenes o Sueño dorado , entre d’altres A través d’aquestes i altres cançons del seu ampli i divers repertori, Burke, amb una veu carregada d’una gran expressivitat, marcà de fet la pauta del que fou el “filin” de l’anglès feeling , gènere derivat del jazz i del blues desenvolupat a Cuba a la meitat de la dècada del 1940 Collaborà amb Omara Portuondo, Nat King…

Alumne d’A Gédalge composició, YP Nat piano i C Koechlin harmonia, posteriorment estudià orgue amb H Cabrié i M Duruflé Lligat en un primer moment als postulats d’E Satie, la seva conversió al catolicisme, que el portà a ingressar l’any 1930, i fins a la seva mort, al monestir benedictí d’Encalcat, encaminà la seva música cap al gènere sacre, en el qual destacà amb obres com Missa sincopada 1968 No obstant això, compongué diverses peces per a obres de teatre, com també per a orquestra, piano, música de cambra i una vasta collecció de prop de 400 cançons sobre poemes de G…

Es formà a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot, i amb Yves Nat al conservatori Acabats els estudis, es perfeccionà amb Edwin Fischer a Lucerna Fins a la mort de Fischer, esdevinguda el 1960, molt sovint l’acompanyà en la interpretació de repertori per a quatre mans També tocà habitualment amb intèrprets molt reconeguts, com ara Pau Casals, George Enescu, Pierre Fournier i Sándor Végh El 1946, Cortot l’anomenà professora de virtuosisme de l’Escola Normal de Música de París i el 1965 esdevingué professora del conservatori de la capital francesa Fou la primera…